Castellano: La Ley de Dependencia ha cumplido tres años. En España se cifran en 463.303 las personas que ya han percibido las ayudas previstas. Otros de los datos disponibles indican que más de la mitad (54,57%) son mayores de 80 años y un 21% pasan de los 65. Las mujeres beneficiarias de una prestación suponen el 67% del total de los atendidos. Asimismo, las estadísticas indican que la ayuda económica para el cuidador familiar se ha convertido en la prestación más extendida, y en algunas comunidades es prácticamente la única ayuda existente. En cuanto a la generación de empleo y en estos tres años, se han generado alrededor de 100.000 puestos de trabajo, sobre todo vinculados a las residencias geriátricas y centros de día. Una cifra que, a priori aumentará en la medida en que el despliegue de la LAPAD avance. Cabe señalar que, al margen de estos datos de carácter agregado, difícilmente puede establecerse un balance global de la Ley de la Dependencia en la medida en que las diferencias entre comunidades autónomas son muy acusadas. Sin duda, habrá que esperar para que dicha ley pueda tener efectos similares a los que ha tenido en otros países tras seguir los pasos que marcaban estos referentes con anterioridad. Hasta cierto punto, es algo muy lógico afirmar que la implantación de un sistema como el que se ha planteado requiere de unos primeros años de experimentación y de innovación con nuevas prácticas que deben estandarizarse para la totalidad del territorio. Por ahora, la escasez de servicios para atender las necesidades de los ciudadanos es una de las carencias que han desvirtuado el espíritu de esta ley, que prima los servicios frente las ayudas económicas – como se apuntaba antes, más de la mitad de las prestaciones concedidas hasta la fecha son económicas. Asimismo, a pesar de las esperanzas y expectativas, la ley no ha logrado armonizar los 17 sistemas de servicios sociales que ya existían en las comunidades e idénticos problemas se tratan de forma distinta en cada sitio.
Català: La Llei de Dependència ha complert tres anys. A Espanya es xifren en 463.303 les persones que ja han percebut les ajudes previstes. Les altres dades disponibles indiquen que més de la meitat (54,57%) són majors de 80 anys i un 21% passen dels 65. Les dones beneficiàries d'una prestació suposen el 67% del total dels atesos. Així mateix, les estadístiques indiquen que l'ajuda econòmica per al cuidador familiar s'ha convertit en la prestació més estesa, i en algunes comunitats és pràcticament l'única ajuda existent. Pel que fa a la generació d'ocupació i, en aquests tres anys, s'han generat al voltant de 100.000 llocs de treball, sobretot vinculats a les residències geriàtriques i centres de dia. Una xifra que, a priori augmentarà en la mesura que el desplegament de la LAPAD avanci. Cal assenyalar que, al marge d'aquestes dades de caràcter agregat, difícilment pot establir-se un balanç global de la Llei de la Dependència en la mesura que les diferències entre comunitats autònomes són molt acusades. Sens dubte, caldrà esperar perquè aquesta llei pugui tenir efectes similars als quals ha tingut en altres països després de seguir els passos que marcaven aquests referents amb anterioritat. Fins a cert punt, és un fet molt lògic afirmar que la implantació d'un sistema com el plantejat requereix d'uns primers anys d'experimentació i d'innovació amb noves pràctiques que han d'estandarditzar-se per a la totalitat del territori. Ara com ara, l'escassetat de serveis per a atendre les necessitats dels ciutadans és una de les manques que han desvirtuat l'esperit d'aquesta llei, que prioritza els serveis enfront les ajudes econòmiques – com s'apuntava abans, més de la meitat de les prestacions concedides fins avui són econòmiques. Així mateix, tot i les esperances i expectatives, la llei no ha assolit harmonitzar els 17 sistemes de serveis socials que ja existien en les comunitats i idèntics problemes es tracten de forma diferent a cada lloc.
