Francia atrasa la jubilación / França endarrereix la jubilació

Castellano: Factores y dinámicas como el déficit público, la pirámide (invertida) de población y la mayor esperanza de vida han forzado a muchos países a plantear alternativas para garantizar la sostenibilidad de sus modelos de Estado de Bienestar. Uno de los países que se ha mostrado dispuesto a implementar políticas significativas al respecto es Francia. Si no se producen cambios inesperados, los trabajadores franceses dejarán de poder jubilarse a los 60 años - una de las edades más tempranas de Europa – y lo harán a los 62. El despliegue de la medida será progresivo y los ciudadanos nacidos en 1956 serán los primeros en experimentar los efectos de la nueva ley diseñada por el ejecutivo galo. También se prevé, para la financiación del sistema de pensiones, un incremento del 1% del Impuesto de la Renta para los estratos sociales que más ganancias reportan. Esta medida afectará a 342.000 hogares y recaudará 3.700 millones de euros el año que viene.

Català: Factors i dinàmiques com el dèficit públic, la piràmide (invertida) de població i la major esperança de vida han forçat a molts països a plantejar alternatives per a garantir la sostenibilitat dels seus models d'Estat de Benestar. Un dels països que s'ha mostrat disposat a implementar polítiques significatives en aquest sentit és França. Si no es produeixen canvis inesperats, els treballadors francesos deixaran de poder jubilar-se als 60 anys - una de les edats més primerenques d'Europa – i ho faran als 62. El desplegament de la mesura serà progressiu i els ciutadans nascuts en 1956 seran els primers a experimentar els efectes de la nova llei dissenyada per l'executiu gal. També es preveu, per al finançament del sistema de pensions, un increment de l’1% de l’impost de la Renda per als estrats socials que més guanys reporten. Aquesta mesura afectarà a 342.000 llars i recaptarà 3.700 milions d'euros l'any que ve.

EL SAD necesita potenciarse / El SAD necessita potenciar-se

Castellano: Según un estudio elaborado por la Fundación Alternativas, la ayuda a domicilio para personas dependientes es algo testimonial en España, no tanto cuantitativa como cualitativamente. Asimismo, la investigación insiste que intensificar este servicio de proximidad posibilitaría la creación de miles de puestos de trabajo a la vez que contribuiría a satisfacer la preferencia del ciudadano por ser atendido en casa. El trabajo insiste que la Ley de Dependencia ha demostrado, con sus 100.000 nuevos puestos de trabajo creados, el potencial que tiene incluso en momentos de crisis. De manera más precisa, el trabajo aclara que los usuarios apenas reciben esta en casa unas 17 horas al mes y no todas son para cuidados del dependiente, la mitad se dedican a las tareas domésticas. Los últimos datos del Imserso muestran que hay unas 358.000 personas mayores de 65 años que tienen ayuda a domicilio, una cobertura que no alcanza ni a un 5% de la población de esta franja de edad. Se concluye que si los servicios se impusieran a las ayudas económicas podría crearse un millón de puestos de trabajo cuando estuviera completamente implantada; una estrategia que, hasta ahora, parece haber sido la contraria si se tiene en cuenta que la mayoría de las prestaciones han sido económicas.

Català: Segons un estudi elaborat per la Fundació Alternatives, l'ajuda a domicili per a persones dependents és testimonial a Espanya, no tant quantitativa com qualitativament. Així mateix, la investigació insisteix que intensificar aquest servei de proximitat possibilitaria la creació de milers de llocs de treball alhora que contribuiria a satisfer la preferència del ciutadà per ser atès a casa. El treball insisteix que la Llei de Dependència ha demostrat, amb els seus 100.000 nous llocs de treball creats, el potencial que té; fins i tot, en moments de crisis. De manera més precisa, el treball aclareix que els usuaris tot just reben aquesta prestació a casa amb una mitja d’unes 17 hores al mes i no totes són per a cures de la persona dependent ja que la meitat es dediquen a les tasques domèstiques. Les últimes dades de l’Imserso mostren que hi ha unes 358.000 persones majors de 65 anys que tenen ajuda a domicili, una cobertura que no arriba a ni a un 5% de la població d'aquesta franja d'edat. Es conclou que, si els serveis s'imposessin a les ajudes econòmiques, podria crear-se un milió de llocs de treball quan la LAPAD estigués completament implantada; una estratègia que, fins a ara, sembla haver estat la contrària si es té en compte que la majoria de les prestacions han estat econòmiques.

Catalunnya y las previsiones sobre dependencia / Catalunya i les previsions sobre dependència

Castellano: Uno de los efectos de la disponibilidad de nuevos derechos es la emergencia de una demanda poblacional que antes no existía y que reclama la materialización que las premisas legales les reconocen. La Ley de la Dependencia no ha sido una excepción. Se calcula que más del 50% de las personas que ahora reciben una prestación económica o de servicios eran personas que antes eran atendidas exclusivamente por su entorno familiar y nunca habían acudido a los servicios sociales. El Libro Blanco de la Dependencia había previsto que en el 2010 se registrasen 1.246.000 personas dependientes en toda España, y la cifra en el mes de Abril se situaba en 1.024.000. Sin embargo, la previsión era que sólo hubiese 223.000 personas con una valoración máxima del grado III de dependencia y, en cambio, esta cifra se sitúa en medio millón. Hacia el 2015 y en Catalunya, se estima que de las 188.723 solicitudes del 2009 (de las cuales se han protegido 144.065 y 115.000 ya reciben prestación) se pasará en el año 2015 a 600.121 solicitudes y habrá 534.073 dentro del sistema de protección. Se calcula que para entonces el grupo más numeroso de dependientes serán del grado I, un 39%. En cuanto al tipo de prestación, prácticamente la mitad dispondrá de Ayuda a domicilio y/o de teleasistencia. Un 46% contará también con cuidador no profesional y un 30% estará en una residencia.

Català: Un dels efectes de la disponibilitat de nous drets és l'emergència d'una demanda poblacional que abans no existia i que reclama la materialització que les premisses legals els reconeixen. La Llei de la Dependència no ha estat una excepció. Es calcula que més del 50% de les persones que ara reben una prestació econòmica o de serveis eren persones que abans eren ateses exclusivament pel seu entorn familiar i mai havien acudit als serveis socials. El Llibre Blanc de la Dependència havia previst que en el 2010 es registressin 1.246.000 persones dependents en tota Espanya, i la xifra en el mes d'Abril se situava en 1.024.000. No obstant això, la previsió era que només hi hagués 223.000 persones amb una valoració màxima del grau III de dependència i, en canvi, aquesta xifra se situa al mig milió. Cap al 2015 i a Catalunya, s'estima que de les 188.723 sol•licituds del 2009 (de les quals s'han protegit 144.065 i 115.000 ja reben prestació) es passarà en l'any 2015 a 600.121 sol•licituds i haurà 534.073 dintre del sistema de protecció. Es calcula que el grup més nombrós de dependents serà el de grau I, amb un 39% del total. En referència al tipus de prestació, pràcticament la meitat disposarà d'Ajuda a domicili i/o de teleasistència. Un 46% contarà també amb cuidador no professional i un 30% estarà en una residència.

Concertación e ingresos públicos / Concertació i ingressos públics

Castellano: Durante el mes de marzo de 2010, la Asociación Empresarial de Residencias y Servicios
a Personas Dependientes de la Comunidad Valenciana (AERTEq) publicaba un estudio que concluía, entre otros aspectos, que si las administraciones públicas promovieran medidas de concertación para ocupar las 50.000 plazas residenciales que existen en el mercado privado español, podrían obtener unos retornos directos de más de 684 millones de euros. Si se descuenta esta cantidad de los 550 millones de coste que supondría la concesión de dichos servicios, se dispondría de un saldo favorable a las arcas públicas de 130 millones de euros. Además que se generaría un nuevo bolsón de puestos de trabajo directos e indirectos.

Català: Durant el mes de març de 2010, la Asociación Empresarial de Residencias y Servicios a Personas Dependientes de la Comunitat Valenciana (AERTEq) publicava un estudi que especificava, entre d’altres aspectes, que si les administracions públiques promoguessin mesures de concertació per a ocupar les 50.000 places residencials que existeixen en el mercat privat espanyol, podrien obtenir uns retorns directes de més de 684 milions d’euros. Si es descompta aquesta quantitat dels 550 milions de cost que suposaria la concessió d’aquests serveis, es disposaria d’un saldo favorable a las arques públiques de 130 milions d’euros. A més, es generaria una nova borsa de llocs de treball directes i indirectes.

La realidad del maltrato a los mayores / La realitat del maltractament a les persones grans

Castellano: Datos recientes apuntan que el maltrato en el mundo afecta a un 3% de las personas mayores; una cifra que, en España, se situaría alrededor del 0,8%, de unas 60.000 víctimas; pero si se trata de mayores con gran dependencia el porcentaje sube hasta el 2,9%. Pero más allá de los datos, la realidad puede ser más grave. Un 4,6% de los propios cuidadores reconoce que ha tenido hacia las personas mayores conductas de maltrato. Se calcula que seis de cada diez agresores tienen más de 64 años y cuatro de cada diez tienen algún problema físico. Más de la mitad sufre estrés. A pesar de estas estadísticas, lo cierto es que aún prevalecen muchas dificultades para lograr identificar las situaciones de maltrato, sus variantes o sus responsables, entre otros aspectos. Entre las principales complejidades se sitúan las dificultades para definir protocolos de estudio a partir de los cuales unificar la incidencia del maltrato hacia los mayores, pero también las trabas culturales que han lastrado el reconocimiento social, familiar, de estas agresiones. Entre cinco y siete de cada ocho casos de maltrato no se detectan, según una guía que acaba de editar el Ayuntamiento de Madrid para prevenir estas conductas.

Català: Dades recents apunten que el maltractament en el món afecta a un 3% de les persones majors; una xifra que, a Espanya, se situaria al voltant del 0,8%; és a dir, unes 60.000 víctimes; però si es tracta de majors amb gran dependència el percentatge puja fins al 2,9%. Però més enllà de les dades, la realitat pot ser més greu. Un 4,6% dels propis cuidadors reconeix que ha tingut cap a les persones majors conductes de maltractament. Es calcula que sis de cada deu agressors tenen més de 64 anys i quatre de cada deu tenen algun problema físic. Més de la meitat sofreix estrès. Tot i aquestes estadístiques, la veritat és que encara prevalen moltes dificultats per a assolir identificar les situacions de maltractament, les seves variants o els seus responsables, entre altres aspectes. Entre les principals complexitats se situen les dificultats per a definir protocols d'estudi a partir dels quals unificar la incidència del maltractament cap als majors, però també les traves culturals que han dificultat el reconeixement social, familiar, d'aquestes agressions. Entre cinc i set de cada vuit casos de maltractament no es detecten, segons una guia que acaba d'editar l'Ajuntament de Madrid per a prevenir aquestes conductes.

Recortes en la dependencia o en otros ámbitos? / Retalls en la dependència o en altres àmbits?

Castellano: La Ley de Dependencia nació con una memoria económica para 2007, su primer año de aplicación, de 400 millones, que fueron los que se ejecutaron finalmente. Durante los ejercicios siguientes fue necesario superar esa cantidad porque las previsiones de los dependientes que entrarían en el sistema se vieron desbordadas, no tanto en número sino más en el grado de dependencia que presentaban. Es decir, había que destinar más recursos porque eran grandes dependientes. En 2010, los 1.160 millones de la memoria económica han pasado a 1.671. Y las comunidades están obligadas a cofinanciar. Asimismo, la ley se redactó en un momento de superávit. La crisis económica ha acabado afectando a los medios y recursos disponibles para su financiación. Sin embargo, la capacidad de reacción ante esta situación es limitada si se tiene en cuenta que se desconocen datos básicos como son los recursos que cada comunidad ha aportado a este nuevo sistema de protección social desde su implantación. Parece algo lógico que disponer de datos rigurosos y fiables es una requisito ineludible para ver cuáles han sido los costes y de qué manera estos pueden reducirse sin que ello afecte a los derechos que los ciudadanos tienen reconocidos por Ley. A falta de datos, los cálculos aproximados que en su día efectuó la Asociación de Directores y Gerentes de Servicios Sociales, revelan que hay comunidades en las que se dedica menos dinero a la Ley de Dependencia que el que se destina a la televisión autonómica, por poner un ejemplo. Así que la pregunta quizá no es tanto si se debe recortar en una ley que atiende a los mencionados derechos básicos del ciudadano, sino si cabe recortar de presupuestos tan ajustados. Pero algunos consejeros de Economía no rechazaron la idea de demorar el ya demorado calendario de aplicación de la Ley de Dependencia para reducir el impacto económico de esta. Atendiendo a datos como los presentados, parece coherente afirmar que si hay que hacer recortes, habrá que hacerlos también en otros sitios. Además, en la medida que se está hablando de derechos ciudadanos, la aplicación de la ley, es una obligación que no debería verse alterada en ningún caso.

Català: La Llei de Dependència va néixer amb una memòria econòmica per a 2007, el seu primer any d'aplicació, de 400 milions, que van ser els quals es van executar finalment. Durant els exercicis següents va ser necessari superar aquesta quantitat perquè les previsions dels dependents que entrarien en el sistema es van veure desbordades, no tant en nombre sinó més aviat pel grau de dependència que presentaven. És a dir, calia destinar més recursos perquè eren grans dependents. En 2010, els 1.160 milions de la memòria econòmica han passat a 1.671. I les comunitats estan obligades a cofinançar. Així mateix, la llei es va redactar en un moment de superàvit. La crisi econòmica ha acabat afectant als mitjans i recursos disponibles per al seu finançament. No obstant això, la capacitat de reacció davant aquesta situació és limitada si es té en compte que es desconeixen dades bàsiques com són els recursos que cada comunitat ha aportat a aquest nou sistema de protecció social des de la seva implantació. Sembla una mica lògic que disposar de dades rigoroses i fiables és una requisit ineludible per a veure quins han estat els costos i de quina manera aquests poden reduir-se sense que això afecti als drets que els ciutadans tenen reconeguts per Llei. Amb la manca de dades, els càlculs aproximats que en el seu moment va efectuar l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, revelen que hi ha comunitats en les quals es dedica menys diners a la Llei de Dependència que el que es destinen a la televisió autonòmica, per posar un exemple. Així que potser la pregunta a formular no és tant si s'ha de retallar en una llei que atén als esmentats drets bàsics del ciutadà, sinó si cap retallar de pressupostos tan ajustats. Però alguns consellers d'Economia no van rebutjar la idea de demorar el ja demorat calendari d'aplicació de la Llei de Dependència per a reduir l'impacte econòmic d'aquesta. Atenent a dades com les presentades, sembla coherent afirmar que si cal fer retallades, caldrà fer-los també en altres llocs. A més, en la mesura que s'està parlant de drets ciutadans, l'aplicació de la llei, és una obligació que no hauria de veure's alterada en cap cas.

Efecto del IVA sobre la dependencia / Efecte de l'IVA sobre la dependència

Castellano: El aumento del Impuesto al Valor Añadido (IVA) afectará a la situación económica de las personas con dependencia en la medida que supondrá un encarecimiento de las residencias geriátricas, los centros de día, la teleasistencia y la ayuda a domicilio. Todos ellos son servicios que se prestan por la Ley de Dependencia y por los que el usuario paga una parte y que ahora aumentará. Algunos sectores han mostrado su postura crítica hacia esta situación al considerar que mientras el gobierno aplica un IVA superreducido del 4% a la sanidad o los alimentos y rebaja el de las obras de reforma de la vivienda mientras, la Ley de la Dependencia no es considerada como una primera necesidad y pasa a ser gravada de un 7 a un 8%. Se calcula que este aumento le costará al sector alrededor de 79 millones de euros mientras que esta cifra casi se duplicará para los ciudadanos (130).

Català: L'augment de l'Impost al Valor Afegit (IVA) afectarà a la situació econòmica de les persones amb dependència en la mesura que suposarà un encariment de les residències geriàtriques, els centres de dia, la teleassistència i l'ajuda a domicili. Tots ells són serveis que es presten per la Llei de Dependència i pels quals l'usuari paga una part i que ara augmentarà. Alguns sectors han mostrat la seva postura crítica cap a aquesta situació en considerar que mentre el govern aplica un IVA molt reduït del 4% a la sanitat o els aliments i rebaixa el de les obres de reforma de l'habitatge, la Llei de la Dependència no és considerada com una primera necessitat i passa a ser gravada d'un 7 a un 8%. Es calcula que aquest augment li costarà al sector al voltant de 79 milions d'euros mentre que aquesta xifra gairebé es duplicarà per als ciutadans (130).