Suspenso para el SAAD / El SAAD suspèn

Castellano: La Fundación Caser para la Dependencia ha elaborado un sondeo sobre el funcionamiento del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD). El papel de valoradores ha sido asumido por la propia población dependiente, que ha calificado con un 3,8 su grado de satisfacción con el sistema de ayudas de la Ley. Las comunidades de Asturias y Castilla y León son las que peor puntuación han obtenido - un 3 y un 3,1, respectivamente - mientras que Andalucía y Navarra han conseguido un 4,6 y un 4,4 respectivamente. Sin embargo, esta puntuación cambia al alza si se tiene en cuenta la opinión de la población en general, que "aprueba" el funcionamiento del SAAD con un 5,9 de media. Aunque, en este caso Castilla-La Mancha, Murcia e Islas Baleares son las regiones que han recibido una calificación más baja -las tres han conseguido un 5,6 -, mientras que Cantabria -con un 6,5- y País Vasco- 6,4- se sitúan en la parte más elevada de esta clasificación. Por otra parte, según los datos de personas encuestadas para el estudio, del total de dependientes más de un 34 por ciento reconoce que, por ahora, no ha iniciado el proceso de petición de ayudas. La región con el porcentaje más elevado en cuanto a inicio de la tramitación de las ayudas es Murcia (77%). Le siguen Extremadura (72%), Andalucía y Catalunya (70%). En Madrid, el porcentaje es del 62 (%) ciento y el más bajo lo ostenta Asturias (52%).

Català: La Fundació Caser para la Dependència ha elaborat un sondeig sobre el funcionament del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). El paper de valoradors ha estat assumit per la pròpia població dependent, que ha qualificat amb un 3,8 el seu grau de satisfacció amb el sistema d'ajudes de la Llei. Les comunitats d'Astúries i Castella - Lleó són les quals pitjor puntuació han obtingut - un 3 i un 3,1, respectivament - mentre que Andalusia i Navarra han aconseguit un 4,6 i un 4,4 respectivament. No obstant això, aquesta puntuació canvia a l'alça si es té en compte l'opinió de la població en general, que "aprova" el funcionament del SAAD amb un 5,9 de mitjana. En aquest cas, Castella-la Manxa, Múrcia i Illes Balears són les regions que han rebut una qualificació més baixa -les tres han aconseguit un 5,6 -, mentre que Cantàbria -amb un 6,5- i País Basc- 6,4- es situen en la part més elevada d'aquesta classificació. Per altra banda, segons les dades de persones enquestades per a l'estudi, del total de dependents més d'un 34 per cent reconeix que, ara com ara, no ha iniciat el procés de petició d'ajudes. La regió amb el percentatge més elevat pel que fa a l’inici de la tramitació de les ajudes és Múrcia (77%). La segueixen Extremadura (72%), Andalusia i Catalunya (70%). A Madrid, el percentatge és del 62 (%) cent i el més baix ho ostenta Astúries (52%).

La dependencia y el presupuesto para Acción Social en 2010 / La dependència i el pressupost per a Acció Social en 2010

Castellano: El presupuesto total del próximo año del departamento de Acción Social y Ciudadanía de la Generalitat de Catalunya es de 2.126,9 millones de euros, un 26,3% más que el año 2009. Sobre esta cifra total, dos de cada tres euros se destinarán a la ley de Dependencia. Concretamente, se trata de una cantidad de 1.397 millones de euros, que principalmente se dirigirán al pago de prestaciones económicas y de servicios de la ley; específicamente, 1.137 se destinarán a prestaciones económicas. De la cifra total, 448,52 millones de euros se destinarán a las personas mayores y los 352,54 millones de euros restantes a personas con discapacidad. Por otra parte, 569,7 millones de euros del presupuesto irán destinados a pensiones y prestaciones sociales. Con respecto a las ayudas a las familias, el presupuesto del 2010 contempla 213,91 millones de euros, 15 millones de euros más que este ejercicio.


Català: El pressupost total per al proper any del departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya és de 2.126,9 milions d'euros, un 26,3% més que l'any 2009. Sobre aquesta xifra total, dues de cada tres euros es destinaran a la llei de Dependència. Concretament, es tracta d'una quantitat de 1.397 milions d'euros, que principalment es dirigiran al pagament de prestacions econòmiques i de serveis de la llei; específicament, 1.137 es destinaran a prestacions econòmiques. De la xifra total, 448,52 milions d'euros es destinaran a les persones majors i els 352,54 milions d'euros restants a persones amb discapacitat. Per altra banda, 569,7 milions d'euros del pressupost aniran destinats a pensions i prestacions socials. Pel que fa a les ajudes a les famílies, el pressupost del 2010 contempla 213,91 milions d'euros, 15 milions d'euros més que aquest exercici.

Silencio positivo para la dependencia / Silenci positiu per a la dependència

Castellano: El colapso que comporta el despliegue de la ley de la dependencia todavía se podría complicar más si proliferan sentencias como la que se produjo la semana pasada en Madrid. Allí, un juez sentenció que si un ciudadano no recibe respuesta al cabo de seis meses de solicitar ser evaluado como dependiente, queda reconocido como beneficiario de la ayuda que marca la ley. Asimismo, el Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) ha admitido parcialmente la demanda interpuesta por la Plataforma por la Dependencia de Alcorcón y anula el proceso de regulación establecido por la comunidad madrileña, según el cual el silencio administrativo, una vez transcurridos seis meses desde la petición de la valoración, significaba la denegación automática de la condición de dependiente. En otras partes de España, las acciones en favor de sentencias como las señaladas han empezado a proliferar. Por ejemplo, en Catalunya, algunos colectivos han llevado a los tribunales casos para pedir que el silencio administrativo se interprete de forma positiva, es decir, que dé acceso a las prestaciones y servicios que establece la ley.

Català: El col.lapse que comporta el desplegament de la llei de la dependència encara es podria complicar més proliferen sentències com la que es produí la setmana passada a Madrid. Allà, on jutge va sentenciar que si un ciutadà no rep resposta al cap de sis mesos de sol.licitar ser avaluat com a dependent, queda reconegut com a beneficiari de l’ajuda que marca la llei. Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha admès parcialment la demanda interposada per la Plataforma per la Dependència d’Alcorcón i anul.la el procés de regulació establert per la comunitat madrilenya, segons el qual el silenci administratiu un cop passats sis mesos des de la petició de la valoració significava la denegació automàtica de la condició de dependent. A altres parts d’Espanya, les accions a favor de sentències com les assenyalades han començat a proliferar. Per exemple, a Catalunya, alguns col.lectius han dut als tribunals casos per a demanar que el silenci administratiu s’interpreti de forma positiva, és a dir, que doni accés a les prestacions i serveis que estableix la llei.

Avances y Desafíos de la Discapacidad en España / Avenços i desafiaments de la discapacitat a Espanya

Castellano: La realidad de las personas con discapacidad en España sigue presentando retos de envergadura que es necesario superar. Entre ellos, el hecho de que 226.800 personas que consideran que necesitan ayuda para realizar alguna actividad cotidiana no reciban ningún apoyo. Asimismo, que sólo el 28% de los que están en edad laboral tiene un empleo. Actualmente, de acuerdo a datos del Instituto Nacional de Estadística (INE), 3,85 millones de españoles afirman tener algún tipo de discapacidad; aproximadamente, el 8,5% de la población. La mayoría de ellos tiene más de 65 años (2,2 millones). A pesar de los problemas, el porcentaje de personas con discapacidad se ha reducido desde 1999 (del 9% de la población al 8,5%) y el número de las que reciben algún servicio de ayuda para sus actividades cotidianas ha crecido hasta 2,2 millones.

Català: La realitat de les persones amb discapacitat a Espanya segueix presentant importants reptes que és necessari superar. Entre ells, el fet que 226.800 persones que consideren que necessiten ajuda per a realitzar alguna activitat quotidiana no rebin cap suport. Així mateix, que només el 28% dels quals estan en edat laboral té una ocupació. Actualment, d'acord a dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), 3,85 milions d'espanyols afirmen tenir algun tipus de discapacitat; aproximadament, el 8,5% de la població. La majoria d'ells té més de 65 anys (2,2 milions). A pesar dels problemes, el percentatge de persones amb discapacitat s'ha reduït des de 1999 (del 9% de la població al 8,5%) i el nombre de les quals reben algun servei d'ajuda per a les seves activitats quotidianes ha crescut fins a 2,2 milions.

Las irregularidades de la Dependencia / Les irregularitats de la Dependència

Castellano: Aunque desde su puesta en marcha sólo han pasado tres años, la aplicación de la Ley de Dependencia sigue caracterizándose, entre otros aspectos, por sus irregularidades. Entre ellas, empieza a cobrar fuerza la posibilidad de prácticas fraudulentas por parte de las comunidades. Uno de los puntos más polémicos es el “elevado” desfase entre la población reconocida como “gran dependiente” (Grado III) y las estimaciones que recoge el Libro Blanco que sirvió para diseñar la ley. Las Diferencias más reducidas (58%) se registran en Madrid o Canarias, mientras que en Andalucía y La Rioja la brecha es notablemente superior (280%). En parte, estas diferencias pueden achacarse al hecho de que las previsiones realmente realizaran una infraestimación de estos casos. Sin embargo, son ya varias las opiniones que afirman que las regiones están utilizando el baremo de evaluación de los enfermos, que teóricamente debe ser igual en todo el territorio, a su antojo. De este modo, existiría una predisposición a sesgar al alza los informes con el pretexto de dar entrada al sistema a personas que, de lo contrario, deberían esperar dos o más años para recibir sus ayudas. El Estado distribuye sus recursos en función del número de enfermos que haya en cada región, un hecho que supone un incentivo para que las autonomías reconozcan enfermos en grado superior, obteniendo, de este modo, mayores recursos de la Administración General del Estado.

Català: Malgrat que des de la seva posada en marxa només han passat tres anys, l'aplicació de la Llei de Dependència segueix caracteritzant-se, entre altres aspectes, per les seves irregularitats. Entre elles, comença a cobrar força la possibilitat de pràctiques fraudulentes per part de les comunitats. Un dels punts més polèmics és l'elevat desfasament entre la població reconeguda com “gran dependent” (Grau III) i les estimacions que recull el Llibre Blanc que va servir per a dissenyar la llei. Les Diferències més reduïdes (58%) es registren a Madrid o Canàries, mentre que a Andalusia i La Rioja la bretxa és notablement superior (280%). En part, aquestes diferències poden atribuir-se al fet que les previsions realment realitzessin una estimació “a la baixa” d'aquests casos. No obstant això, són ja vàries les opinions que afirmen que les regions estan utilitzant el barem d'avaluació dels malalts, que teòricament ha de ser igual en tot el territori, segons el seu criteri. D'aquesta manera, existiria una predisposició a esbiaixar a l'alça els informes amb el pretext de donar entrada al sistema a persones que, en cas contrari, haurien d'esperar dos o més anys per a rebre les seves ajudes. L'Estat distribueix els seus recursos en funció del nombre de malalts que hagi en cada regió, un fet que suposa un incentiu perquè les autonomies reconeguin malalts en grau superior, obtenint, d'aquesta manera, majors recursos de l'Administració General de l'Estat.