Tres años de la LAPAD / Tres anys de la LAPAD

Castellano: La Ley de Dependencia ha cumplido tres años. En España se cifran en 463.303 las personas que ya han percibido las ayudas previstas. Otros de los datos disponibles indican que más de la mitad (54,57%) son mayores de 80 años y un 21% pasan de los 65. Las mujeres beneficiarias de una prestación suponen el 67% del total de los atendidos. Asimismo, las estadísticas indican que la ayuda económica para el cuidador familiar se ha convertido en la prestación más extendida, y en algunas comunidades es prácticamente la única ayuda existente. En cuanto a la generación de empleo y en estos tres años, se han generado alrededor de 100.000 puestos de trabajo, sobre todo vinculados a las residencias geriátricas y centros de día. Una cifra que, a priori aumentará en la medida en que el despliegue de la LAPAD avance. Cabe señalar que, al margen de estos datos de carácter agregado, difícilmente puede establecerse un balance global de la Ley de la Dependencia en la medida en que las diferencias entre comunidades autónomas son muy acusadas. Sin duda, habrá que esperar para que dicha ley pueda tener efectos similares a los que ha tenido en otros países tras seguir los pasos que marcaban estos referentes con anterioridad. Hasta cierto punto, es algo muy lógico afirmar que la implantación de un sistema como el que se ha planteado requiere de unos primeros años de experimentación y de innovación con nuevas prácticas que deben estandarizarse para la totalidad del territorio. Por ahora, la escasez de servicios para atender las necesidades de los ciudadanos es una de las carencias que han desvirtuado el espíritu de esta ley, que prima los servicios frente las ayudas económicas – como se apuntaba antes, más de la mitad de las prestaciones concedidas hasta la fecha son económicas. Asimismo, a pesar de las esperanzas y expectativas, la ley no ha logrado armonizar los 17 sistemas de servicios sociales que ya existían en las comunidades e idénticos problemas se tratan de forma distinta en cada sitio.

Català: La Llei de Dependència ha complert tres anys. A Espanya es xifren en 463.303 les persones que ja han percebut les ajudes previstes. Les altres dades disponibles indiquen que més de la meitat (54,57%) són majors de 80 anys i un 21% passen dels 65. Les dones beneficiàries d'una prestació suposen el 67% del total dels atesos. Així mateix, les estadístiques indiquen que l'ajuda econòmica per al cuidador familiar s'ha convertit en la prestació més estesa, i en algunes comunitats és pràcticament l'única ajuda existent. Pel que fa a la generació d'ocupació i, en aquests tres anys, s'han generat al voltant de 100.000 llocs de treball, sobretot vinculats a les residències geriàtriques i centres de dia. Una xifra que, a priori augmentarà en la mesura que el desplegament de la LAPAD avanci. Cal assenyalar que, al marge d'aquestes dades de caràcter agregat, difícilment pot establir-se un balanç global de la Llei de la Dependència en la mesura que les diferències entre comunitats autònomes són molt acusades. Sens dubte, caldrà esperar perquè aquesta llei pugui tenir efectes similars als quals ha tingut en altres països després de seguir els passos que marcaven aquests referents amb anterioritat. Fins a cert punt, és un fet molt lògic afirmar que la implantació d'un sistema com el plantejat requereix d'uns primers anys d'experimentació i d'innovació amb noves pràctiques que han d'estandarditzar-se per a la totalitat del territori. Ara com ara, l'escassetat de serveis per a atendre les necessitats dels ciutadans és una de les manques que han desvirtuat l'esperit d'aquesta llei, que prioritza els serveis enfront les ajudes econòmiques – com s'apuntava abans, més de la meitat de les prestacions concedides fins avui són econòmiques. Així mateix, tot i les esperances i expectatives, la llei no ha assolit harmonitzar els 17 sistemes de serveis socials que ja existien en les comunitats i idèntics problemes es tracten de forma diferent a cada lloc.

Suspenso para el SAAD / El SAAD suspèn

Castellano: La Fundación Caser para la Dependencia ha elaborado un sondeo sobre el funcionamiento del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD). El papel de valoradores ha sido asumido por la propia población dependiente, que ha calificado con un 3,8 su grado de satisfacción con el sistema de ayudas de la Ley. Las comunidades de Asturias y Castilla y León son las que peor puntuación han obtenido - un 3 y un 3,1, respectivamente - mientras que Andalucía y Navarra han conseguido un 4,6 y un 4,4 respectivamente. Sin embargo, esta puntuación cambia al alza si se tiene en cuenta la opinión de la población en general, que "aprueba" el funcionamiento del SAAD con un 5,9 de media. Aunque, en este caso Castilla-La Mancha, Murcia e Islas Baleares son las regiones que han recibido una calificación más baja -las tres han conseguido un 5,6 -, mientras que Cantabria -con un 6,5- y País Vasco- 6,4- se sitúan en la parte más elevada de esta clasificación. Por otra parte, según los datos de personas encuestadas para el estudio, del total de dependientes más de un 34 por ciento reconoce que, por ahora, no ha iniciado el proceso de petición de ayudas. La región con el porcentaje más elevado en cuanto a inicio de la tramitación de las ayudas es Murcia (77%). Le siguen Extremadura (72%), Andalucía y Catalunya (70%). En Madrid, el porcentaje es del 62 (%) ciento y el más bajo lo ostenta Asturias (52%).

Català: La Fundació Caser para la Dependència ha elaborat un sondeig sobre el funcionament del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). El paper de valoradors ha estat assumit per la pròpia població dependent, que ha qualificat amb un 3,8 el seu grau de satisfacció amb el sistema d'ajudes de la Llei. Les comunitats d'Astúries i Castella - Lleó són les quals pitjor puntuació han obtingut - un 3 i un 3,1, respectivament - mentre que Andalusia i Navarra han aconseguit un 4,6 i un 4,4 respectivament. No obstant això, aquesta puntuació canvia a l'alça si es té en compte l'opinió de la població en general, que "aprova" el funcionament del SAAD amb un 5,9 de mitjana. En aquest cas, Castella-la Manxa, Múrcia i Illes Balears són les regions que han rebut una qualificació més baixa -les tres han aconseguit un 5,6 -, mentre que Cantàbria -amb un 6,5- i País Basc- 6,4- es situen en la part més elevada d'aquesta classificació. Per altra banda, segons les dades de persones enquestades per a l'estudi, del total de dependents més d'un 34 per cent reconeix que, ara com ara, no ha iniciat el procés de petició d'ajudes. La regió amb el percentatge més elevat pel que fa a l’inici de la tramitació de les ajudes és Múrcia (77%). La segueixen Extremadura (72%), Andalusia i Catalunya (70%). A Madrid, el percentatge és del 62 (%) cent i el més baix ho ostenta Astúries (52%).

La dependencia y el presupuesto para Acción Social en 2010 / La dependència i el pressupost per a Acció Social en 2010

Castellano: El presupuesto total del próximo año del departamento de Acción Social y Ciudadanía de la Generalitat de Catalunya es de 2.126,9 millones de euros, un 26,3% más que el año 2009. Sobre esta cifra total, dos de cada tres euros se destinarán a la ley de Dependencia. Concretamente, se trata de una cantidad de 1.397 millones de euros, que principalmente se dirigirán al pago de prestaciones económicas y de servicios de la ley; específicamente, 1.137 se destinarán a prestaciones económicas. De la cifra total, 448,52 millones de euros se destinarán a las personas mayores y los 352,54 millones de euros restantes a personas con discapacidad. Por otra parte, 569,7 millones de euros del presupuesto irán destinados a pensiones y prestaciones sociales. Con respecto a las ayudas a las familias, el presupuesto del 2010 contempla 213,91 millones de euros, 15 millones de euros más que este ejercicio.


Català: El pressupost total per al proper any del departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya és de 2.126,9 milions d'euros, un 26,3% més que l'any 2009. Sobre aquesta xifra total, dues de cada tres euros es destinaran a la llei de Dependència. Concretament, es tracta d'una quantitat de 1.397 milions d'euros, que principalment es dirigiran al pagament de prestacions econòmiques i de serveis de la llei; específicament, 1.137 es destinaran a prestacions econòmiques. De la xifra total, 448,52 milions d'euros es destinaran a les persones majors i els 352,54 milions d'euros restants a persones amb discapacitat. Per altra banda, 569,7 milions d'euros del pressupost aniran destinats a pensions i prestacions socials. Pel que fa a les ajudes a les famílies, el pressupost del 2010 contempla 213,91 milions d'euros, 15 milions d'euros més que aquest exercici.

Silencio positivo para la dependencia / Silenci positiu per a la dependència

Castellano: El colapso que comporta el despliegue de la ley de la dependencia todavía se podría complicar más si proliferan sentencias como la que se produjo la semana pasada en Madrid. Allí, un juez sentenció que si un ciudadano no recibe respuesta al cabo de seis meses de solicitar ser evaluado como dependiente, queda reconocido como beneficiario de la ayuda que marca la ley. Asimismo, el Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) ha admitido parcialmente la demanda interpuesta por la Plataforma por la Dependencia de Alcorcón y anula el proceso de regulación establecido por la comunidad madrileña, según el cual el silencio administrativo, una vez transcurridos seis meses desde la petición de la valoración, significaba la denegación automática de la condición de dependiente. En otras partes de España, las acciones en favor de sentencias como las señaladas han empezado a proliferar. Por ejemplo, en Catalunya, algunos colectivos han llevado a los tribunales casos para pedir que el silencio administrativo se interprete de forma positiva, es decir, que dé acceso a las prestaciones y servicios que establece la ley.

Català: El col.lapse que comporta el desplegament de la llei de la dependència encara es podria complicar més proliferen sentències com la que es produí la setmana passada a Madrid. Allà, on jutge va sentenciar que si un ciutadà no rep resposta al cap de sis mesos de sol.licitar ser avaluat com a dependent, queda reconegut com a beneficiari de l’ajuda que marca la llei. Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha admès parcialment la demanda interposada per la Plataforma per la Dependència d’Alcorcón i anul.la el procés de regulació establert per la comunitat madrilenya, segons el qual el silenci administratiu un cop passats sis mesos des de la petició de la valoració significava la denegació automàtica de la condició de dependent. A altres parts d’Espanya, les accions a favor de sentències com les assenyalades han començat a proliferar. Per exemple, a Catalunya, alguns col.lectius han dut als tribunals casos per a demanar que el silenci administratiu s’interpreti de forma positiva, és a dir, que doni accés a les prestacions i serveis que estableix la llei.

Avances y Desafíos de la Discapacidad en España / Avenços i desafiaments de la discapacitat a Espanya

Castellano: La realidad de las personas con discapacidad en España sigue presentando retos de envergadura que es necesario superar. Entre ellos, el hecho de que 226.800 personas que consideran que necesitan ayuda para realizar alguna actividad cotidiana no reciban ningún apoyo. Asimismo, que sólo el 28% de los que están en edad laboral tiene un empleo. Actualmente, de acuerdo a datos del Instituto Nacional de Estadística (INE), 3,85 millones de españoles afirman tener algún tipo de discapacidad; aproximadamente, el 8,5% de la población. La mayoría de ellos tiene más de 65 años (2,2 millones). A pesar de los problemas, el porcentaje de personas con discapacidad se ha reducido desde 1999 (del 9% de la población al 8,5%) y el número de las que reciben algún servicio de ayuda para sus actividades cotidianas ha crecido hasta 2,2 millones.

Català: La realitat de les persones amb discapacitat a Espanya segueix presentant importants reptes que és necessari superar. Entre ells, el fet que 226.800 persones que consideren que necessiten ajuda per a realitzar alguna activitat quotidiana no rebin cap suport. Així mateix, que només el 28% dels quals estan en edat laboral té una ocupació. Actualment, d'acord a dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), 3,85 milions d'espanyols afirmen tenir algun tipus de discapacitat; aproximadament, el 8,5% de la població. La majoria d'ells té més de 65 anys (2,2 milions). A pesar dels problemes, el percentatge de persones amb discapacitat s'ha reduït des de 1999 (del 9% de la població al 8,5%) i el nombre de les quals reben algun servei d'ajuda per a les seves activitats quotidianes ha crescut fins a 2,2 milions.

Las irregularidades de la Dependencia / Les irregularitats de la Dependència

Castellano: Aunque desde su puesta en marcha sólo han pasado tres años, la aplicación de la Ley de Dependencia sigue caracterizándose, entre otros aspectos, por sus irregularidades. Entre ellas, empieza a cobrar fuerza la posibilidad de prácticas fraudulentas por parte de las comunidades. Uno de los puntos más polémicos es el “elevado” desfase entre la población reconocida como “gran dependiente” (Grado III) y las estimaciones que recoge el Libro Blanco que sirvió para diseñar la ley. Las Diferencias más reducidas (58%) se registran en Madrid o Canarias, mientras que en Andalucía y La Rioja la brecha es notablemente superior (280%). En parte, estas diferencias pueden achacarse al hecho de que las previsiones realmente realizaran una infraestimación de estos casos. Sin embargo, son ya varias las opiniones que afirman que las regiones están utilizando el baremo de evaluación de los enfermos, que teóricamente debe ser igual en todo el territorio, a su antojo. De este modo, existiría una predisposición a sesgar al alza los informes con el pretexto de dar entrada al sistema a personas que, de lo contrario, deberían esperar dos o más años para recibir sus ayudas. El Estado distribuye sus recursos en función del número de enfermos que haya en cada región, un hecho que supone un incentivo para que las autonomías reconozcan enfermos en grado superior, obteniendo, de este modo, mayores recursos de la Administración General del Estado.

Català: Malgrat que des de la seva posada en marxa només han passat tres anys, l'aplicació de la Llei de Dependència segueix caracteritzant-se, entre altres aspectes, per les seves irregularitats. Entre elles, comença a cobrar força la possibilitat de pràctiques fraudulentes per part de les comunitats. Un dels punts més polèmics és l'elevat desfasament entre la població reconeguda com “gran dependent” (Grau III) i les estimacions que recull el Llibre Blanc que va servir per a dissenyar la llei. Les Diferències més reduïdes (58%) es registren a Madrid o Canàries, mentre que a Andalusia i La Rioja la bretxa és notablement superior (280%). En part, aquestes diferències poden atribuir-se al fet que les previsions realment realitzessin una estimació “a la baixa” d'aquests casos. No obstant això, són ja vàries les opinions que afirmen que les regions estan utilitzant el barem d'avaluació dels malalts, que teòricament ha de ser igual en tot el territori, segons el seu criteri. D'aquesta manera, existiria una predisposició a esbiaixar a l'alça els informes amb el pretext de donar entrada al sistema a persones que, en cas contrari, haurien d'esperar dos o més anys per a rebre les seves ajudes. L'Estat distribueix els seus recursos en funció del nombre de malalts que hagi en cada regió, un fet que suposa un incentiu perquè les autonomies reconeguin malalts en grau superior, obtenint, d'aquesta manera, majors recursos de l'Administració General de l'Estat.

IX Encuentro de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA) y el abuso material / IX...i l'abús material

Castellano: Durante los días 20, 21 y 22 de octubre se celebró en Sevilla el IX Congreso de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA). El Consorcio Hospitalario de Catalunya (CHC) participó en el evento con una ponencia sobre las experiencias en materia de envejecimiento activo que desarrolla en sus centros gestionados. Al margen de presentaciones como ésta, el diagnóstico y el análisis sobre diversos ejes temáticos surgieron en el encuentro y merecen ser destacados. Entre ellos, la cuestión del maltrato. Actualmente, se calcula que el número de ancianos que sufren maltrato en España se acerca a los 300.000 y, en tres años, la cifra se ha incrementado un 82%. Los expertos en la materia afirman que la realidad puede ser mucho peor y que sólo se detecta uno de cada seis casos existentes; las más perjudicadas serían las mujeres ya que el 11% de las mismas sufre agresiones físicas, el doble que los varones. A esta situación, cabe añadir el efecto del maltrato psicológico que también es muy superior entre las mujeres (36%) que en los hombres (15%). Las mujeres de mayor edad también padecen en mayor medida el llamado “abuso material” (apropiación de objetos y propiedades, uso de fondos de cuentas bancarias); aproximadamente, unas cuatro veces superior al que soportan los hombres.

Català: Durant els dies 20, 21 i 22 d'octubre es va celebrar a Sevilla el IX Congrés de la Confederació Espanyola d'Organitzacions de Majors (CEOMA). El Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) va participar en l'esdeveniment amb una ponència sobre les experiències en matèria d'envelliment actiu que desenvolupa en els seus centres gestionats. Al marge de presentacions com aquesta, el diagnòstic i l'anàlisi sobre diversos eixos temàtics van sorgir a la trobada i mereixen ser destacats. Entre ells, la qüestió del maltractament. Actualment, es calcula que el nombre d'ancians que pateixen maltractament a Espanya s'acosta als 300.000 i, en tres anys, la xifra s'ha incrementat un 82%. Els experts en la matèria afirmen que la realitat pot ser molt pitjor i que només es detecta un de cada sis casos existents; les més perjudicades serien les dones ja que el 11% de les mateixes sofreix agressions físiques, el doble que els barons. A aquesta situació, cap afegir l'efecte del maltractament psicològic que també és molt superior entre les dones (36%) que en els homes (15%). Les dones de major edat també pateixen en major mida l’anomenat “abús material” (apropiació d'objectes i propietats, ús de fons de comptes bancaris); aproximadament, unes quatre vegades superior al que suporten els homes.

Afrontando los problemas de la dependència... / Encarant els problemes de la dependència...

Castellano: Uno de los fallos que aún acarrea la Ley de la Dependencia es la valoración de la población dependiente en función de la cual se le asigna a cada solicitante un grado y un nivel de dependencia y una prestación que atienda sus necesidades. Según el informe encargado por el Congreso de los Diputados a un comité de expertos, los equipos de valoración no atienden, en muchas ocasiones, a las circunstancias personales, familiares y del entorno inmediato de los valorados, y se limitan a dar parte de sus enfermedades. Esta deficiencia, puede desencadenar en la concesión de ayudas insuficientes o la negación de las mismas. Para evitar este tipo de obstáculos, parece necesario: a) establecer criterios comunes en todas las comunidades para formar los equipos de valoración y fijar la cualificación de sus miembros; b) exigir un informe de salud que detalle las condiciones en las que vive el dependiente, más allá del simple diagnóstico; c) revisar el manual de aplicación del baremo; d) reducir los plazos de revisión del mismo, y simplificar las tareas de valoración. En buena parte, es necesario diferenciar entre los que valoran el grado de dependencia del usuario y los que resuelven qué servicio se le adjudicará.

El mismo informe incide en la cuestión de la financiación de la Ley de la Dependencia. Sostiene que el gasto en dependencia, que ahora se estima en un 0,6% del PIB, alcanzará en 2015 el 1,5% y se pone de manifiesto la necesidad de que la financiación sea suficiente y sostenible. Des del gobierno se afirma que la viabilidad del sistema está asegurada con la financiación adicional que supondrá la ley orgánica de financiación de las comunidades autónomas (LOFCA). En la futura norma, que entrará en vigor el próximo 1 de enero, se incluye la prestación de servicios sociales y de la dependencia por parte de las comunidades autónomas, que dispondrán de una cesión de impuestos por parte del Gobierno central, con los que hacer frente a la mitad de la financiación de la dependencia. La recaudación del IVA por las comunidades será elevada del 30% actual al 50%; la del IRPF, del 33% al 50%, y la de los impuestos especiales, del 40% al 58%, en virtud del nuevo modelo de financiación autonómica. El Gobierno creará una partida específica dentro de los presupuestos generales del Estado para el 2010, que agrupará todo el gasto estatal en la materia.


Català: Un dels problemes que encara arrossega la Llei de la Dependència és la dinàmica de valoració de la població dependent en funció de la qual se li assigna a cada sol•licitant un grau i un nivell de dependència així com una prestació que atengui les seves necessitats. Segons l'informe encarregat pel Congrés dels Diputats a un comitè d'experts, els equips de valoració no atenen, en moltes ocasions, a les circumstàncies personals, familiars i de l'entorn immediat dels valorats, i es limiten a donar part de les seves malalties. Aquesta deficiència, pot desencadenar en la concessió d'ajudes insuficients o la negació de les mateixes. Per a evitar aquest tipus d'obstacles, sembla necessari: a) establir criteris comuns en totes les comunitats per a formar els equips de valoració i fixar la qualificació dels seus membres; b) exigir un informe de salut que detalli les condicions en les quals viu el dependent, més enllà del simple diagnòstic; c) revisar el manual d'aplicació del barem; d) reduir els terminis de revisió del mateix, i simplificar les tasques de valoració. En bona part, és necessari diferenciar entre els les persones que valoren el grau de dependència de l'usuari i els que resolen quin servei se li adjudicarà. El mateix informe incideix en la qüestió del finançament de la Llei de la Dependència. Sosté que la despesa en dependència, que ara s'estima en un 0,6% del PIB, arribarà a en 2015 el 1,5% i es posa de manifest la necessitat que el finançament sigui suficient i sostenible. Des del govern s'afirma que la viabilitat del sistema està assegurada amb el finançament addicional que suposarà la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). En la futura norma, que entrarà en vigor el proper 1 de gener, s'inclou la prestació de serveis socials i de la dependència per part de les comunitats autònomes, que disposaran d'una cessió d'impostos per part del Govern central, amb els quals plantar cara a la meitat del finançament de la dependència. La recaptació de l'IVA per les comunitats serà elevada del 30% actual al 50%; la de l'IRPF, del 33% al 50%, i la dels impostos especials, del 40% al 58%, en virtut del nou model de finançament autonòmic. El Govern crearà una partida específica dintre dels pressupostos generals de l'Estat per al 2010, que agruparà tota la despesa estatal en la matèria.

Más gasto para la dependencia / Més despesa per a la dependència

Castellano: En 2010, el Gobierno destinará a las personas dependientes 1.581 millones de euros, casi la mitad de lo invertido en los últimos tres años. En la memoria económica de la ley se estimó una inversión de 1.160 millones de euros para el próximo año. A ello se suman otros 220 millones de euros del programa Envejecimiento activo y 100 millones para prestaciones a discapacitados. El gasto social será del 52%, el mayor de la historia.

Català: En 2010, el Govern destinarà a les persones dependents 1.581 milions d'euros, gairebé la meitat de la quantitat invertida en els darrers tres anys. En la memòria econòmica de la llei es va estimar una inversió de 1.160 milions d'euros per al proper any. Sobre aquesta xifra es sumen uns altres 220 milions d'euros del programa Envelliment actiu i 100 milions per a prestacions destinades a persones amb discapacitats. La despesa social serà, per tant, del 52%; la major de la història, fins ara.

La dependencia no escapa a los impuestos / La dependència no escapa als impostos

Castellano: Como consecuencia de la subida del tipo general del IVA, se producirá también un encarecimiento de los servicios sociales que promueve la Ley de Dependencia. En concreto, el alza de un punto del IVA reducido que grava estos servicios –hasta el 8%– dejará una factura extra por paciente que se cifra en 104,95 euros anuales. En conjunto, Hacienda recaudará, gracias a estas aportaciones unos 70 millones de euros. El esquema que ha establecido la Ley de Dependencia supone que el conjunto de usuarios de una menor gravedad aporte un copago por las ayudas que oscila entre el 20% y el 30% de media. Desde este contexto, la Fundación BBVA señala que cada afectado invierte anualmente 10.495,24 euros para costear su enfermedad (el cálculo tiene en cuenta un mix de cuidados idóneos; por ejemplo, una plaza de residencia en el caso de los más graves o ayuda a domicilio para los menos). Desde la Asociación empresarial de Servicios a la Dependencia (Aeste), se advierte que el incremento del IVA reducido encarece en 50 millones las plazas residencias; en 10 millones la red de cuidados que se dispensan en la casa del usuario, y en más de 900.000 euros la teleasistencia.

Català: Com a conseqüència de la pujada del tipus general de l'IVA, es produirà també un encariment dels serveis socials que promou la Llei de Dependència. En concret, l'alça d'un punt de l'IVA reduït que grava aquests serveis – fins al 8% – deixarà una factura extra per pacient que es xifra en 104,95 euros anuals. En conjunt, Hisenda recaptarà, gràcies a aquestes aportacions, uns 70 milions d'euros. L'esquema que ha establert la Llei de Dependència suposa que el conjunt d'usuaris d'una menor gravetat aporti un copagament per les ajudes que oscil•la entre el 20% i el 30% de mitjana. Des d'aquest context, la Fundació BBVA assenyala que cada afectat inverteix anualment 10.495,24 euros per a pagar la seva malaltia (el càlcul té en compte un mix de cures idònies; per exemple, una plaça de residència en el cas dels més greus o ajuda a domicili per als menys). Des de l'Associació empresarial de Serveis a la Dependència (Aeste), s'adverteix que l'increment de l'IVA reduït encareix en 50 milions les places residències; en 10 milions la xarxa de cures que es dispensen en la casa de l'usuari, i en més de 900.000 euros la teleassistència.

Las listas de espera de la dependencia / Les llistes d'espera de la dependència...

Castellano: Actualmente se sitúan en 42.000 las personas que se encuentran en lista de espera para recibir una prestación por dependencia en Catalunya. De los 115.114 dependientes que tienen reconocida una ayuda, sólo 73.103 la reciben. Hace un año, se cifraban en 62.478 las personas con derecho a beneficiarse de la ley pero sólo recibían prestaciones 31.161. En febrero de 2009, ya eran 88.400 las personas que tenían reconocido el derecho, pero las que recibían la ayuda no llegaban a 40.000. Estos datos evidencian que el número de potenciales beneficiarios de la ley ha ido aumentando pero la lista de espera no ha bajado en todo el tiempo de despliegue de las 30.000 personas. Pese a este hecho, el mencionado despliegue de la ley está recibiendo cada vez una mayor atención; por ejemplo, en términos económicos, los Presupuestos Generales de l’Estado para el 2010 indican que las partidas destinadas a la Ley de la Dependencia crecen un 36,5% hasta lograr los 1581 millones d’euros.

Català: Actualment es situen en 42.000 les persones que es troben en llista d’espera per a rebre una prestació per dependència a Catalunya. Dels 115.114 dependents que tenen reconeguda una ajuda, només 73.103 la reben. Fa un any, es xifraven en 62.478 persones les persones amb dret a beneficiar-se de la llei però només rebien prestacions 31.161. Al mes de febrer de 2009, ja eren 88.400 les persones que tenien reconegut el dret, però les que rebien l’ajuda no arribaven a 40.000. Aquestes dades evidencien que el nombre de potencials beneficiaris de la llei ha anat augmentant però la llista d’espera no ha baixat en tot el temps de desplegament de les 30.000 persones. Malgrat aquest fet, el mencionat desplegament de la llei està rebent cada cop una major atenció; per exemple, en termes econòmics, els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010 indiquen que les partides destinades a la Llei de la Dependència creixen un 36,5% fins a assolir els 1581 milions d’euros.

La dependencia del Alzheimer / La dependència de l'Alzheimer

Castellano: Se calcula que un total de 13.815 personas, el 8,5% de las solicitudes presentadas en Cataluña para recibir ayudas de la ley de Dependencia, padecen Alzheimer. La mayoría de las personas con esta enfermedad son mujeres (10.502); en buena parte, un hecho que puede explicarse por su mayor longevidad. Del total de solicitantes afectados por Alzheimer, en su mayoría (un 93,6%) tienen una dependencia grande o severa. La mitad de las prestaciones concedidas por esta causa (48,5%) corresponden a cuidadores no profesionales, y un alto porcentaje de las mismas (38,4%) permitirá ofrecer a los solicitantes una plaza residencial o de centro de día. De hecho, se estima que cerca de un 70 por ciento de los usuarios de las residencias y centros de día de Acción Social han desarrollado algún tipo de demencia. Actualmente, el departamento tiene unas 26.500 plazas residenciales y casi 6.000 más de centro de día. El coste de mantener a un enfermo con Alzheimer supone alrededor de 30.000 euros anuales. Los centros privados suelen costar entre 2.000 y 3.000 euros mensuales, un importe que es extremadamente complejo de abordar para la gran mayoría de familias. Mantener al paciente en casa supone un coste más económico pero igualmente significativo para las economías familiares: 21.000 euros anuales. Actualmente la prevalencia de la enfermedad de Alzheimer se ha acelerado en todo el mundo, donde el número de personas afectadas se aproxima a los 35,6 millones y la incidencia de casos ha aumentado un 10% desde 2005. Cada 15 minutos se diagnostica un caso de alzhéimer en España.

Català: Es calcula que un total de 13.815 persones, el 8,5% de les sol•licituds presentades a Catalunya per a rebre ajudes de la llei de Dependència, pateixen Alzheimer. La majoria de les persones amb aquesta malaltia són dones (10.502); en bona part, un fet que pot explicar-se per la seva major longevitat. Del total de sol•licitants afectats per Alzheimer, en la seva majoria (un 93,6%) tenen una dependència gran o severa. La meitat de les prestacions concedides per aquesta causa (48,5%) corresponen a cuidadores no professionals, i un alt percentatge de les mateixes (38,4%) permetrà oferir als sol•licitants una plaça residencial o de centre de dia. De fet, s'estima que prop d'un 70 per cent dels usuaris de les residències i centres de dia d'Acció Social han desenvolupat algun tipus de demència. Actualment, el departament té unes 26.500 places residencials i gairebé 6.000 més de centre de dia. El cost de mantenir a un malalt amb Alzheimer suposa al voltant de 30.000 euros anuals. Els centres privats solen costar entre 2.000 i 3.000 euros mensuals, un import que és extremadament complex d'abordar per a la gran majoria de famílies. Mantenir al pacient a casa suposa un cost més econòmic però igualment significatiu per a les economies familiars: 21.000 euros anuals. Actualment, la prevalença de la malaltia de l’Alzheimer s'ha accelerat en tot el món, on el nombre de persones afectades s'aproxima als 35,6 milions i la incidència de casos ha augmentat un 10% des de 2005. Cada 15 minuts es diagnostica un cas d’Alzhéimer a Espanya.

Dependencia: costes y alternativas de financiación / Dependència: despeses i alternatives de finançament

Castellano: El coste de atender a una persona dependiente es muy dispar. No es lo mismo afrontar el coste de una residencia que sufragar el gasto que se deriva de la teleasistencia; asimismo, no es el mismo coste si el servicio se provee en un entorno urbano o rural (en el que los costes se incrementan). Las diferencias en el coste de las prestaciones que ofrece la Ley de Dependencia han provocado que la mayoría de las comunidades autónomas soliciten un cambio en la forma en que el Estado les reparte el dinero para aplicar la norma y que tenga en cuenta la realidad mencionada. Según la Ley, Estado y comunidades financian al 50%, las ayudas a los dependientes. Fundamentalmente, son dos partidas –el nivel mínimo y el nivel acordado – las que determinan los ingresos que las comunidades obtienen del Estado. El nivel mínimo, según define la propia ley, es la cantidad que las comunidades reciben al finalizar el año, en función del grado y nivel de los dependientes a los que atiende. Cuanto menor es la autonomía del beneficiario atendido, mayor es la cantidad que se paga por prestarle la ayuda. Cada año se revisa esta cantidad, que se establece por meses y supone alrededor del 80% de lo que destina el Ministerio de Sanidad y Política Social para que la norma se haga efectiva. Por otra parte, otra de las demandas formuladas es la de establecer modificaciones sobre el nivel mínimo que aporta el Estado. Este hecho implicaría una reforma de la Ley. Pero al margen de estas consideraciones y a pesar de las diferencias de cada una de las comunidades, parece establecerse un consenso en el momento de afirmar que el modelo de financiación no es ni suficiente ni acorde con el coste real de los servicios que se están prestando; lo que acaba generando inequidades entre las diversas autonomías.


Català: El cost d'atendre a una persona depenent és molt dispar. No és el mateix afrontar el cost d'una residència que sufragar la despesa que es deriva de la teleassistència; així mateix, no es produeix el mateix cost si el servei es proveeix en un entorn urbà o rural (en el qual els costos s'incrementen). Les diferències en el cost de les prestacions que ofereix la Llei de Dependència han provocat que la majoria de les comunitats autònomes sol•licitin un canvi en la forma en que l'Estat reparteix els diners per a aplicar la norma i que tingui en compte la realitat esmentada. Segons la Llei, Estat i comunitats financen al 50%, les ajudes als dependents. Fonamentalment, són dues partides –el nivell mínim i el nivell acordat – les que determinen els ingressos que les comunitats obtenen de l'Estat. El nivell mínim, segons defineix la pròpia llei, és la quantitat que les comunitats reben al finalitzar l'any, en funció del grau i nivell dels dependents als quals atén. A menor autonomia del beneficiari atès, major és la quantitat que es paga per prestar-li l'ajuda. Cada any es revisa aquesta quantitat, que s'estableix per mesos i suposa al voltant del 80% del que destina el Ministeri de Sanitat i Política Social per a que la norma es faci efectiva. D’altra banda, també cal constatar la demanda per a establir modificacions sobre el nivell mínim que aporta l'Estat. Aquest fet implicaria una reforma de la Llei. Però al marge d'aquestes consideracions i malgrat les diferències de cadascuna de les comunitats, sembla establir-se un consens en el moment d'afirmar que el model de finançament no és ni suficient ni es troba en consonància amb el cost real dels serveis que s'estan prestant; el que acaba generant desigualtats entre les diverses autonomies.

Proyecto GANAS / Projecte GANAS

Castellano: El proyecto Generador de Animaciones Automático para Lenguaje de Signos (GANAS) se basa en un software que transforma frases escritas a la lengua de signos. La aplicación de esta innovación para personas con discapacidad auditiva tiene grandes potencialidades. La Universidad de Castilla La-Mancha (UCLM) e INDRA han desarrollado esta aplicación que, en sus últimas fases, se ha basado en la creación de un personaje en 3D que interpreta en lengua de signos aquellas frases que se escriban a través de un ordenador. En principio, está pensado para utilizarse en lugares públicos aunque también puede tener diversas aplicaciones en el terreno privado.

Català: El projecte Generador d'Animacions Automàtic per a Llenguatge de Signes (GANAS) es basa en un software que transforma frases escrites a la llengua de signes. L'aplicació d'aquesta innovació per a persones amb discapacitat auditiva té grans potencialitats. La Universitat de Castella La-Manxa (UCLM) i INDRA han desenvolupat aquesta aplicació que, en les seves últimes fases, s'ha basat en la creació d'un personatge en 3D que interpreta en llengua de signes aquelles frases que s'escriguin a través d'un ordinador. En principi, està pensat per a utilitzar-se en llocs públics encara que també pot tenir diverses aplicacions en el terreny privat.

Las ambiguas cifras de la dependencia / Les ambigües xifres de la dependència

Castellano: Tras tres años de la aprobación de la Ley de la Dependencia todavía deben superarse muchos obstáculos para que su despliegue se realice con garantías, eficacia y también, por supuesto, eficiencia. Uno de ellos es el recurrente tema de las cifras. A pesar de la publicación periódica de estadísticas actualizadas, desde diversos frentes se apunta al hecho de que el Gobierno todavía no puede determinar, con precisión, la cifra actual de beneficiarios. Entre los motivos, que son varios, puede indicarse que, en términos generales, los datos de datos de usuarios que han ido facilitando las comunidades siempre han estado “inflados” (por ejemplo, con personas ya fallecidas o personas registradas en el sistema en varias ocasiones). Estas deficiencias en el sistema de información provocan que el desconocimiento sobre datos fundamentales impida el correcto financiamiento de la ley. Los últimos datos facilitados por el IMSERSO, de 1 de septiembre, muestran que hay 654.035 beneficiarios. Un reciente artículo aparecido en El País advierte que, sobre esta cifra, hay que descontar 2.554 personas que están repetidos. Asimismo, deben descontarse 28.286 que tienen concedida teleasistencia ya que también constan en otros servicios. Finalmente, también un 10% de los beneficiarios que aparecen en ayuda a domicilio y centros de día porque son dos ayudas que suelen ir juntas para una sola persona. Sumado todo ello, unas 40.000 personas están “repetidas”.

Català: Després de tres anys de l'aprovació de la Llei de la Dependència encara han de superar-se molts obstacles per a que el seu desplegament es realitzi amb garanties, eficàcia i també, per descomptat, eficiència. Un d'ells és el recurrent tema de les xifres. Tot i la publicació periòdica d'estadístiques actualitzades, des de diversos fronts s'apunta al fet que el Govern encara no pot determinar, amb precisió, la xifra actual de beneficiaris. Entre els motius, que són varis, pot indicar-se que, en termes generals, les dades d'usuaris que han anat facilitant les comunitats sempre han estat “inflats” (per exemple, amb persones que han decés o persones registrades en el sistema en diverses ocasions). Aquestes deficiències en el sistema d'informació provoquen que el desconeixement sobre dades fonamentals impedeixi el correcte finançament de la llei. Les últimes dades facilitades per l’IMSERSO, de l’1 de setembre, mostren que hi ha 654.035 beneficiaris. Un recent article aparegut en El País adverteix que, sobre aquesta xifra, cal descomptar 2.554 persones que estan “repetides”. Així mateix, han de descomptar-se 28.286 que tenen concedida teleassistència ja que també consten en altres serveis. Finalment, també un 10% dels beneficiaris que apareixen en ajuda a domicili i centres de dia perquè són dues ajudes que solen anar juntes per a una sola persona. Sumat tot això, unes 40.000 persones estan “duplicades”.

Tecnología contra la discapacidad / Tecnologia contra la discapacitat

Castellano: El trabajo en el ámbito de las nuevas tecnologías, como un mecanismo de cara a superar los obstáculos que generan las situaciones de discapacidad, constituye una dinámica que se inició ya hace unos años. Dada la potencialidad de la investigación en este ámbito, la Generalitat de Catalunya está apoyando cuatro proyectos de promoción de las TIC entre las personas con discapacidad física y psíquica e impulsados por cuatro entidades sin afán de lucro; son los siguientes: a) la Asociación Provincial de Parálisis Cerebral de Tarragona ha desarrollado un programa por controlar el puntero del ratón con movimientos de la cabeza; b) la Fundación Ave María de Sitges ha desarrollado uno programa de estimulación cerebral y sensorial para personas con discapacidades; c) la Fundación TCM Audiovisual y la Fundación Maresme han promovido un portal con contenidos para niños con necesidades educativas especiales; d) la Federación de Personas Sordas de Catalunya ha potenciado el portal Webvisual por facilitar la comprensión de contenidos audiovisuales mediante la lengua de signos catalana.

a) el proyecto Enable ViaCam ha desarrollado una versión totalmente libre del programa Ratón Facial. Este es un programa de ordenador que sustituye la funcionalidad del ratón y permite mover el puntero a partir del movimiento de la cabeza. El funcionamiento de esta herramienta, de gran utilidad para las personas con movilidad de brazos reducida o nula, está totalmente validado y disponible gratuitamente a través de la red.

http://www.appctarragona.org/webappc/index.php
http://eviacam.sourceforge.net/eviacam.html

b) El Programa de estimulación cerebral de personas con discapacidad se puede descargar gratuitamente por Internet. Este software, desarrollado por la Fundación Ave María de Sitges (Garraf), es una aplicación informática con una oferta adaptada al tipo de usuario, con el objetivo de potenciar la estimulación cerebral y sensorial de las personas. El programa está dirigido a colectivos con problemas de aprendizaje, discapacitados intelectuales, enfermos mentales de Alzheimer y otros. Además, los educadores y tutores pueden adaptar las utilidades del programa a cada nivel. En este software la introducción inicial del perfil de cada persona usuaria es esencial por su buen funcionamiento. A partir de aquí hay una evaluación continua del usuario para adaptar la “oferta” que corresponde a cada uno, de manera que proporciona una información valiosa sobre la evolución en los diferentes campos. Las actividades propuestas por la aplicación están orientadas a la captación de la atención y el interés de la persona usuaria y a la obtención de la máxima participación y respuesta para conseguir bienestar físico y psicológico inmediato así como la adquisición y mejora de habilidades.
http://www.fundacio-avemaria.com/taller_virtual.php

c) El proyecto de contenidos digitales por la e-inclusión de personas discapacitadas psíquicas ha sido impulsado por la Fundación TCM Audiovisual del parque TecnoCampus Mataró-Maresme, y la Fundación Maresme pro Personas con Disminución Psíquica. Está dedicado a crear contenidos digitales para personas con discapacidad psíquica

http://www.fundmaresme.com/

d) Webvisual es un portal de información de actualidad que contiene noticias diarias dirigido al colectivo de personas sordas impulsado por la Federación de personas sordas de Catalunya. Todas las noticias se encuentran presentadas en vídeos en lengua de signos catalana y textos descriptivos. Contiene un archivo importante de notas periodísticas, didácticas y de interés público y constituye uno de los principales medios de comunicación de la comunidad sorda. A través de Webvisual se facilita la comprensión de los vídeos a las personas sordas o hipoacústicas que prefieren una comunicación basada en la lengua oral. Se han mejorado los contenidos del portal como herramienta de aprendizaje y se ha potenciado la práctica de la interpretación de la Lengua de Signos (LSC). También se ofrece a las personas sordas un recurso para el aprendizaje de la lengua catalana y para crear una herramienta de calidad para la difusión del catalán y la LSC.

http://www.webvisual.tv


Català: El treball en l’àmbit de les noves tecnologies com a un mecanisme de cara a superar els obstacles que generen les situacions de discapacitat és un fet que s’inicià ja fa uns anys. Donada la potencialitat de la recerca en aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya està recolzant quatre projectes de promoció de les TIC entre les persones amb discapacitat física i psíquica i impulsats per quatre entitats sense afany de lucre: a) l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona ha desenvolupat un programa per controlar el punter del ratolí amb moviments del cap; b) la Fundació Ave Maria de Sitges ha desenvolupat un programa d’estimulació cerebral i sensorial per a persones amb discapacitats; c) la Fundació TCM Audiovisual i la Fundació Maresme han promogut un portal amb continguts per a nens amb necessitats educatives especials; d) la Federació de Persones Sordes de Catalunya ha potenciat el portal Webvisual per facilitar la comprensió de continguts audiovisuals mitjançant la llengua de signes catalana.

a) el projecte Enable ViaCam ha desenvolupat una versió totalment lliure del programa Ratolí Facial. Aquest és un programa d'ordinador que substitueix la funcionalitat del ratolí i permet moure el punter a partir del moviment del cap. El funcionament d’aquesta eina, de gran utilitat per a les persones amb mobilitat de braços reduïda o nul•la, està totalment validat i disponible gratuïtament a través de la xarxa.


http://www.appctarragona.org/webappc/index.php
http://eviacam.sourceforge.net/eviacam.html

b) el Programa d’estimulació cerebral de persones amb discapacitat es pot descarregar gratuïtament per Internet. Aquest programari, desenvolupat per la Fundació Ave Maria de Sitges (Garraf), és una aplicació informàtica amb una oferta adaptada al tipus d’usuari, amb l’objectiu de potenciar l’estimulació cerebral i sensorial de les persones. El programa està dirigida a col•lectius amb problemes d’aprenentatge, discapacitats intel•lectuals, malalts mentals d’Alzheimer i d’altres. A més, els educadors i tutors poden adaptar les utilitats del programa a cada nivell. En aquest programari la introducció inicial del perfil de cada persona usuària és essencial pel seu bon funcionament. A partir d’aquí hi ha una avaluació contínua de l’usuari per adaptar l’oferta que correspon a cadascun, de manera que proporciona una informació valuosa sobre l’evolució en els diferents camps. Les activitats proposades per l’aplicació estan orientades a la captació de l’atenció i l’interès de la persona usuària i a l’obtenció de la màxima participació i resposta per aconseguir benestar físic i psicològic immediat i l’adquisició i millora d’habilitats.


http://www.fundacio-avemaria.com/taller_virtual.php

c) El projecte de continguts digitals per l’e-inclusió de persones discapacitades psíquiques ha estat impulsat per la Fundació TCM Audiovisual del parc TecnoCampus Mataró-Maresme, i la Fundació Maresme pro Persones amb Disminució Psíquica. Està dedicat a crear continguts digitals per a persones amb discapacitat psíquica.

http://www.fundmaresme.com/

d) Webvisual és un portal d'informació d'actualitat que conté notícies diàries dirigit al col•lectiu de persones sordes impulsat per la Federació de persones sordes de Catalunya. Totes les notícies es troben presentades en vídeos en llengua de signes catalana i textos descriptius. Conté un arxiu important de notes periodístiques, didàctiques i d'interès públic i constitueix un dels principals mitjans de comunicació de la comunitat sorda. A través de Webvisual es facilita la comprensió dels vídeos a les persones sordes o hipoacústiques que prefereixen una comunicació basada en la llengua oral. S’han millorat els continguts del portal com a eina d’aprenentatge i s’ha potenciat la pràctica de la interpretació de la Llengua de Signes (LSC). També s’ofereix a les persones sordes un recurs per a l’aprenentatge de la llengua catalana i crear una eina de qualitat per a la difusió del català i la LSC.

http://www.webvisual.tv

El papel secundario de los Centros de día / El paper secundari dels Centres de Dia

Castellano: Una de las prestaciones que, a priori, se presentaba como una de las principales con la aparición de la “Ley de la Dependencia” era la de los centros de día. Sin embargo, en función de los datos disponibles, parece que la situación no es precisamente esa: se calcula que cerca de un 60% de las plazas están libres y la figura del centro de día es la que menos se utiliza de todas las previstas en el catálogo de ayudas de la ley. Diversas razones podrían esgrimirse para justificar el bajo uso de este servicio. Una de ellas es la que radica en la pervivencia de actitudes y modelos sociales en la ciudadanía. Otra es la que precisa que el servicio es aún demasiado nuevo y, por tanto, desconocido para buena parte de esa misma ciudadanía, especialmente en el entorno rural. Los datos del Ministerio de Sanidad y Política Social, de 2008, cifran la existencia de 63.446 plazas en centros de día que darían cobertura al 0,83% de la población mayor de 65 años, el doble que en 2004. Pero, a pesar de estos datos, hay plazas vacantes. El Libro Blanco, que se redactó antes de la Ley de Dependencia, recogía la necesidad de incrementar el número de centros de día y de combinarlos con otros servicios domiciliarios, pero en diversos casos se detecta la imposibilidad de sumar a un centro de día la ayuda a domicilio. Esta incompatibilidad con la ayuda a domicilio no permitiría a muchos ciudadanos optar por el centro de día; esta podría ser otra explicación. En los casos en los que no lo es, las condiciones de vida de las personas mayores (edificios sin ascensor, por ejemplo) o los horarios del centro de día, hasta ahora poco flexibles, pueden acabar siendo explicaciones válidas junto a las ya mencionadas.

Català: Una de les prestacions que, a priori, es presentava com una de les principals amb l'aparició de la “Llei de la Dependència” era la dels centres de dia. No obstant això, en funció de les dades disponibles, sembla que la situació no és precisament aquesta: es calcula que prop d'un 60% de les places estan lliures i la figura del centre de dia és la que menys s'utilitza de totes les previstes en el catàleg d'ajudes. Diverses raons podrien apuntar-se per a justificar el baix ús d'aquest servei. Una d'elles és la pervivència d'actituds i models socials en la ciutadania. Una altra és el fet de que el servei és encara massa nou i, per tant, desconegut per a bona part d'aquesta mateixa ciutadania, especialment a l'entorn rural. Les dades del Ministeri de Sanitat i Política Social, de 2008, xifren l'existència de 63.446 places en centres de dia que donarien cobertura al 0,83% de la població major de 65 anys, el doble que en 2004. Però, tot i aquestes dades, hi ha places vacants. El Llibre Blanc, que es va redactar abans de la Llei de Dependència, recollia la necessitat d'incrementar el nombre de centres de dia i de combinar-los amb altres serveis domiciliaris, però en diversos casos es detecta la impossibilitat de sumar a un centre de dia l'ajuda a domicili. Aquesta incompatibilitat amb l'ajuda a domicili no permetria a molts ciutadans optar pel centre de dia; aquesta podria ser altra explicació. En els casos en els que no l’és, les condicions de vida de les persones majors (edificis sense ascensor, per exemple) o els horaris del centre de dia, fins ara poc flexibles, poden acabar essent explicacions vàlides al costat de les ja esmentades.

Cuidadores no profesionales en Catalunya: situación actual / Cuidadors no professionals a Catalunya: situació actual

Castellano: El 60% de los cuidados de personas dependientes en los hogares catalanes se lleva a cabo por familiares no profesionales y, entre ellos, el 78% son mujeres, según recoge un estudio del sindicato UGT. Asimismo, el estudio subraya el hecho de que durante el tiempo en que la Ley de la Dependencia está en vigor no se han alcanzado un mayor fomento de la profesionalización de la asistencia y cuidado de las personas dependientes. Según el mencionado estudio, hay una proporción aproximada de un cuidador profesional por cada 15 familiares y la ley ha permitido que se crearan 5.000 puestos de trabajo vinculados a estos servicios. Concretamente, el número de familiares con esta tarea asciende a 78.000. El análisis del perfil de los cuidadores no profesionales en el ámbito familiar muestra que el 57% tiene entre 46 y 64 años, el 96% ofrece una dedicación completa a esta tarea, el 49% son hijos o hijas de la persona dependiente, y el 21% son cónyuges. Por otra parte, el 61,8% de los cuidadores ha debido reducir su tiempo de ocio como consecuencia de su dedicación a la persona dependiente y un 27,2% considera que no tiene tiempo para cuidarse.

Català: El 60% de les cures de persones dependents a les llars catalanes es duu a terme per familiars no professionals i, entre ells, el 78% són dones, segons recull un estudi del sindicat UGT. Així mateix, l'estudi subratlla que durant el període en el que la Llei de la Dependència està en vigor no s'ha arribat a un major foment de la professionalització de l'assistència i cura de les persones dependents. Segons l'esmentat estudi, hi ha una proporció aproximada d'un cuidador professional per cada 15 familiars malgrat que la llei ha permès que es generessin 5.000 llocs de treball vinculats a aquests serveis. Concretament, el nombre de familiars vinculats a aquesta tasca es situa en 78.000. L'anàlisi del perfil dels cuidadors no professionals a l'àmbit familiar mostra que el 57% té entre 46 i 64 anys, el 96% té una dedicació complerta a aquesta tasca, el 49% són fills o filles de la persona dependent, i el 21% són cònjuges. Per altra banda, el 61,8% dels cuidadors ha hagut de reduir el seu temps d'oci com a conseqüència de la seva dedicació a la persona dependent i un 27,2% considera que no té temps per a cuidar-se.

Buenas prácticas & dependencia: el cuidabús de la Junta / Bones pràctiques & dependència: el cuidabús de la Junta

Castellano: La Junta de Andalucía ha puesto en marcha el llamado “Cuidabus de la Dependencia” que pretende formar e informar a las personas cuidadoras para mejorar la calidad de atención de las personas en situación de dependencia y la suya propia. Para ello, se utilizarán dos unidades móviles, equipadas y acondicionadas como aulas itinerantes que recorrerán un total de 151 municipios de toda Andalucía, con la previsión de formar a más de 12.800 personas desde el 24 de julio hasta diciembre. En cuanto a los talleres de formación presenciales, contarán con 16 -dos por capital de provincia-, con una previsión de formar a unas 320 personas. Asimismo, la Consejería para la Igualdad y Bienestar Social de la Junta va a poner en marcha cinco planes de formación dentro de esta iniciativa: uno para personas cuidadoras en el entorno familiar y las cuatro restantes para profesionales. La previsión es que, en total se impartan 1.146 cursos de formación en toda Andalucía, a los que podrán asistir 20.328personas.

Català: La Junta d'Andalusia ha posat en marxa l’anomenat “Cuidabus de la Dependència” que pretén formar i informar a les persones cuidadores per a millorar la qualitat d'atenció de les persones en situació de dependència així com la seva pròpia. Per a això, s'utilitzaran dues unitats mòbils, equipades i acondicionades com a aules itinerants que recorreran un total de 151 municipis de tota Andalusia, amb la previsió de formar a més de 12.800 persones des del 24 de juliol fins al mes de desembre. En referència als tallers de formació presencials, se’n realitzaran 16 - dos per capital de província-, amb una previsió de formar a unes 320 persones. Així mateix, la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social de la Junta va engegarà cinc plans de formació dins d'aquesta iniciativa: un per a persones cuidadores a l'entorn familiar i els quatre restants per a professionals. La previsió és que, en total, s'imparteixin 1.146 cursos de formació a tota Andalusia, als quals podran assistir 20.328 persones.

Disparidades autonómicas en el despliegue de la dependencia / Disparitats autonòmiques en el desplegament de la dependència

Castellano: Como se ha puesto de manifiesto en diversas ocasiones, el despliegue de la Ley de la Dependencia está siendo muy desigual entre las diversas comunidades autónomas. Por ahora, han sido escasos los mecanismos y metodologías que han aparecido para evaluar los diversos desempeños autonómicos. Sin embargo, algunas de los pasos avanzados en los últimos meses, merecen ser destacados. Este es el caso de la valoración que refleja el III Dictamen del Observatorio de la Dependencia, elaborado por la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales. Dicho dictamen, contempla diez indicadores objetivos para valorar los resultados que se reparten por los diversos enclaves de la geografía nacional: la normativa, el apoyo de los ayuntamientos, el equilibrio entre prestaciones y servicios, las solicitudes, nuevas leyes autonómicas, buenas prácticas y prestaciones sin especificar, entre otros. Mediante el uso de estos indicadores y con datos a 30 de junio, el dictamen en cuestión corrobora los malos resultados de algunas de las comunidades autónomas; sobre un total de 10 puntos posibles, Extremadura obtiene 4; la Comunidad Valenciana, 3.5; Madrid: 3; Canarias: 2.5; Murcia: 0.5. Cabe señalar que, al margen de las puntuaciones en estas comunidades autónomas, hay dinámicas de carácter positivo que merecen destacarse; por ejemplo, la aplicación de la ley se está desarrollando muy bien en otras regiones como Andalucía y País Vasco (con una puntuación de 8,5), seguidas por La Rioja y ambas castillas (8).

Català: Com s'ha posat de manifest en diverses ocasions, el desplegament de la Llei de la Dependència està essent molt desigual entre les diverses comunitats autònomes. Per ara, han estat escassos els mecanismes i metodologies que han aparegut per a avaluar els diversos acompliments autonòmics. No obstant això, algunes dels passes avançades als darrers mesos, mereixen ser destacades. Aquest és el cas de la valoració que reflecteix el III Dictamen de l'Observatori de la Dependència, elaborat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. Aquest dictamen contempla deu indicadors objectius per a valorar els resultats que es distribueixen a les diverses localitzacions de la geografia nacional: la normativa, el suport dels ajuntaments, l'equilibri entre prestacions i serveis, les sol•licituds, les noves lleis autonòmiques, les bones pràctiques i prestacions sense especificar, entre d’altres. Mitjançant l'ús d'aquests indicadors i amb dades a 30 de juny, el dictamen en qüestió corrobora els dolents resultats d'algunes de les comunitats autònomes; sobre un total de 10 punts possibles, Extremadura n’obté 4; la Comunitat Valenciana, 3.5; Madrid: 3; Canàries: 2.5; Múrcia: 0.5. Cal assenyalar que, al marge de les puntuacions en aquestes comunitats autònomes, hi ha dinàmiques de caràcter positiu que mereixen destacar-se; per exemple, l'aplicació de la llei s'està desenvolupant molt bé en altres regions com Andalusia i País Basc (amb una puntuació de 8,5), seguides per La Rioja i les dues castelles (8).

La realidad ante la futura Ley de Inclusión Social / La realitat davant la futura Llei d'Inclusió Social

Castellano: La futura Ley de Inclusión Social – podría entrar en vigor a finales del 2009 - tiene como objetivo apoyar a los colectivos más desfavorecidos y aliviar, en la medida de lo posible, los problemas coyunturales / estructurales que les afectan. Para que no se repitan los problemas que han caracterizado los primeros años de la Ley de la Dependencia, se requiere contar con una planificación económica rigurosa, ajustada a la realidad y a las necesidades actuales. Este requisito resulta fundamental e ineludible para que no se produzca un desborde de demanda como el que ha acompañado al despliegue de la LAPAD. Hay que tener en cuenta que los incrementos de demanda puede experimentar un mayor aumento en función de circunstancias como el entorno de crisis económica actual y que no había estallado aún cuando la Ley de la Dependencia entró en vigor. Además, a nivel autonómico, algunas comunidades tienen más dificultades que otras debido a sus peculiares características demográficas y poblaciones que condicionan la eficacia y eficiencia de nuevos proyectos legales en materia social. Por ejemplo, en el caso de Galicia – una de las autonomías con un retraso más evidente en la aplicación de la LAPAD – no pueden obviarse factores como la dispersión poblacional o el envejecimiento acentuado que dificultan las aplicaciones y aumentan el gasto público (aunque como contrapartida esto puede constituir una fuente generadora de empleo).

Català: La futura Llei d'Inclusió Social – podria entrar en vigor a finals del 2009 - té com a objectiu donar suport als col•lectius més desfavorits i alleujar, en la mesura del possible, els problemes conjunturals / estructurals que els afecten. Per a que no es repeteixin els problemes que han caracteritzat els primers anys de la Llei de la Dependència, es requereix comptar amb una planificació econòmica rigorosa, ajustada a la realitat i a les necessitats actuals. Aquest requisit resulta fonamental i ineludible per tal que no es produeixi un desbordament de demanda com el que ha acompanyat al desplegament de la LAPAD. Cal tenir en compte que els increments de demanda poden experimentar un major augment en funció de circumstàncies com l'entorn de crisi econòmica actual i que no havia esclatat encara quan la Llei de la Dependència va entrar en vigor. A més, a nivell autonòmic, algunes comunitats tenen més dificultats que unes altres a causa de les seves peculiars característiques demogràfiques i poblacionals que condicionen l'eficàcia i eficiència de nous projectes legals en matèria social. Per exemple, en el cas de Galícia – una de les autonomies amb un retard més evident en l'aplicació de la LAPAD – no poden obviar-se factors com la dispersió poblacional o l'envelliment accentuat que dificulten les aplicacions i augmenten la despesa pública (encara que com contrapartida això pot constituir una font generadora d'ocupació).

La heterogeneidad de la dependencia y los obstáculos en materia social / L’heterogeneïtat de la dependència i els obstacles en matèria social

Castellano: Al hablar de la Ley de la Dependencia, puede hacerse referencia a un esquema básico de funcionamiento pero al mismo tiempo de una gran heterogeneidad que se plasma, sobretodo, a nivel autonómico. Si bien la Administración del Estado garantiza unos mínimos básicos para todas las personas dependientes, la mayor proporción de los servicios lo deben ofrecer las comunidades autónomas, lo que genera un conjunto elevado de diferencias en su implementación: a) por las diferencias que presentan las comunidades autónomas en el grado de contingencia; b) por la discrecionalidad a la hora de aplicar la ley; c) por las posibilidades de financiación de los servicios.

Existen grandes diferencias en el grado de contingencia entre las comunidades autónomas en la medida en que se han utilizado baremos diferentes para determinarlo. Según la información estadística disponible, las comunidades autónomas con una mayor proporción de personas con algún grado de dependencia son Extremadura y Galicia, seguidas de Andalucía, Asturias, y las dos Castillas. En cambio, la comunidad que aparece con un menor grado de dependencia es Madrid. Los lugares donde se han presentado más solicitudes en relación a la población coincide con estas comunidades autónomas. Va a la cabeza Andalucía y vuelve a ser Madrid donde hay menos solicitudes en términos relativos.

La anterior disparidad comporta unos costes en la prestación de los servicios de la ley muy diferenciados entre las comunidades autónomas, lo que da lugar a un impacto de la ley muy distinto en función del territorio. Otro problema a destacar es que el número de solicitudes ha sido más alto del esperado. Ello dificulta la aplicación de la ley, ya que se producen retrasos por un exceso de demanda.

El nuevo acuerdo de financiación autonómica, que aporta nuevos recursos para la aplicación de la ley, puede paliar este último problema. Aunque no debe olvidarse que, en el ámbito de lo social, España aún tiene un gran camino por recorrer. Por ahora, los indicadores de cobertura social en España están por debajo de la media de los países de la UE-27 (en parte gracias a la perpetuación del sistema de beneficencia y caridad en el pasado). Asimismo, aún se carece de una ley estatal de servicios sociales que articule todo el sistema y falta un modelo de financiación para las entidades locales — ayuntamientos y diputaciones — que dé estabilidad presupuestaria. Por ahora, los municipios siguen aportando el 60% del presupuesto para servicios sociales básicos.

Català: En parlar de la Llei de la Dependència, pot fer-se referència a un esquema bàsic de funcionament però al mateix temps d'una gran heterogeneïtat que es manifesta, sobretot, a nivell autonòmic. Si bé l'Administració de l'Estat garanteix uns mínims bàsics per a totes les persones dependents, la major proporció dels serveis han de ser oferts per les comunitats autònomes; aquesta situació genera un conjunt elevat de diferències en la seva implementació: a) per les diferències que presenten les comunitats autònomes en el grau de contingència; b) per la discrecionalitat a l'hora d'aplicar la llei; c) per les possibilitats de finançament dels serveis.

Existeixen grans diferències en el grau de contingència entre les comunitats autònomes en la mesura que s'han utilitzat barems diferents per a determinar-lo. Segons la informació estadística disponible, les comunitats autònomes amb una major proporció de persones amb algun grau de dependència són Extremadura i Galícia, seguides d'Andalusia, Astúries, i de les dues Castelles. En canvi, la comunitat que apareix amb un menor grau de dependència és Madrid. Els llocs on s'han presentat més sol•licituds en relació a la població coincideix amb aquestes comunitats autònomes. Va al capdavant Andalusia i torna a ser Madrid on hi ha menys sol•licituds en termes relatius.

L'anterior disparitat comporta uns costos en la prestació dels serveis de la llei molt diferenciats entre les comunitats autònomes, el que dóna lloc a un impacte de la llei molt diferent en funció del territori. Un altre problema a destacar és que el nombre de sol•licituds ha estat més alt del que s’esperava. Això dificulta l'aplicació de la llei, ja que es produeixen retards per un excés de demanda.

El nou acord de finançament autonòmic, que aporta nous recursos per a l'aplicació de la llei, pot pal•liar aquest últim problema. Encara que no s’ha d'oblidar que, en l'àmbit social, Espanya encara té un gran camí per recórrer. Actualment, els indicadors de cobertura social a Espanya estan per sota de la mitjana dels països de la UE-27 (en part gràcies a la perpetuació del sistema de beneficència i caritat en el passat). Així mateix, encara manca una llei estatal de serveis socials que articuli tot el sistema i falta un model de finançament per a les entitats locals — ajuntaments i diputacions — que doni estabilitat pressupostària. Ara per ara, els municipis segueixen aportant el 60% del pressupost per a serveis socials bàsics.

Coordinació sociosanitaria y buenas prácticas en atención a la dependencia / Coordinació sociosaniària i bones pràctiques en atenció a la dependència

Castellano: El tercer dictamen del Observatorio de la Dependencia afirma que: a) el grado de implantación del sistema es mejor que el que se detectaba hace tres meses; b) asimismo, se desprende de él que La Ley de la Dependencia permite la prestación integrada de servicios sociales y sanitarios a las personas que necesitan ambos servicios simultáneamente; c) sin embargo hay que delimitar claramente cuáles son las responsabilidades de cada sistema, especialmente en aquellos puntos en los que esta premisa no queda clara.

Para lograr este propósito es fundamental la cooperación en todos los niveles de gestión, especialmente en el asistencial a través de mecanismos como: a) acuerdos de financiación compartida (que cada sistema asuma el coste que corresponda a sus prestaciones); b) previsión de prestaciones sanitarias en los planes de atención individual; c) e incluir la participación de enfermería de primaria en el proceso de valoración.

En este último caso, pueden localizarse algunas buenas prácticas de interés en el territorio nacional. En Andalucía, el informe de salud conforme se establece el reconocimiento del grado de dependencia lo solicitan ya las delegaciones provinciales de la Consejería para la Igualdad y Bienestar Social al Servicio Andaluz de Salud; ello simplifica el proceso al evitar que sea el dependiente quien tenga que acudir a la consulta de primaria a por el informe. En Castilla y León, el coordinador de caso garantiza que el dependiente y su familia tengan un técnico como profesional de referencia en tareas de valoración, orientación y seguimiento. Por otra parte, Castilla-La Mancha ha implantado en junio protocolos de coordinación en las cinco delegaciones provinciales de Salud y Bienestar. Baleares incluye una cláusula con los ayuntamientos para que los recursos económicos liberados para prestaciones reconocidas sean reinvertidos obligatoriamente en este fin.

Català: El tercer dictamen de l'Observatori de la Dependència afirma que: a) el grau d'implantació del sistema és millor que el qual es detectava fa tres mesos; b) així mateix, es desprèn d'ell que La Llei de la Dependència permet la prestació integrada de serveis socials i sanitaris a les persones que necessiten ambdós serveis simultàniament; c) no obstant això cal delimitar clarament quins són les responsabilitats de cada sistema, especialment en aquells punts en els quals aquesta premissa no queda clara.

Per a assolir aquest propòsit és fonamental la cooperació en tots els nivells de gestió, especialment en l'assistencial a través de mecanismes com: a) acords de finançament compartit (que cada sistema assumeixi el cost que correspongui a les seves prestacions); b) previsió de prestacions sanitàries en els plans d'atenció individual; c) i incloure la participació d'infermeria de primària en el procés de valoració.

En aquest últim cas, poden localitzar-se algunes bones pràctiques d'interès en el territori nacional. A Andalusia, l'informe de salut pel qual s’estableix el reconeixement del grau de dependència ja és sol•licitat per les delegacions provincials de la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social al Servei Andalús de Salut; això simplifica el procés en evitar que sigui el dependent qui hagi d'anar a la consulta de primària a per l'informe. A Castella-Lleó, el coordinador de cas garanteix que el dependent i la seva família tinguin un tècnic com a professional de referència en tasques de valoració, orientació i seguiment. Per altra banda, Castella-la Manxa ha implantat, al mes de juny, protocols de coordinació a les cinc delegacions provincials de Salut i Benestar. Balears inclou una clàusula amb els ajuntaments per a que els recursos econòmics alliberats per a prestacions reconegudes siguin reinvertits obligatòriament en aquesta finalitat.

Envejecimiento, más gasto? / Envelliment, més despesa?

Castellano: Suele argumentarse que el envejecimiento de la población y, por ende, el aumento de probabilidad de aparición de situaciones de dependencia desemboca en una mayor presión para los servicios públicos y, en consecuencia, un mayor riesgo de colapso de los mismos (sin olvidar los desencadenantes que esta situación podría conllevar). Académicos y expertos como el profesor Vicenç Navarro argumentan que la evidencia científica existente cuestiona tales supuestos. Si bien Navarro, en un artículo reciente (“Los ancianos: un problema?”) reconoce que las personas mayores consumen más servicios sanitarios que jóvenes y adultos, expone que estudios como los realizados por el Center for Studying Health Systems Change muestran que, en Estados Unidos, sólo un 10% de incremento de los gastos sanitarios se debe al mayor crecimiento de utilización de los servicios sanitarios por parte de los ancianos: el crecimiento anual del gasto sanitario en EEUU es un 8,1%, del cual sólo un 0,73% se debe al crecimiento del consumo sanitario de la población mayor de 65 años; esto apunta a que el 90% del crecimiento del gasto se debe a otros factores. Navarro afirma que el mayor problema al que se enfrentan países como España no es el incremento de la población que sea proclive a hacer uso de los servicios sino el escaso gasto público (España tiene el gasto público sanitario por habitante más bajo de la UE-15). Asimismo, añade que varios estudios han documentado que el gasto por paciente es menor a medida que la edad del paciente aumenta. De hecho, si bien la evidencia que aporta Navarro puede resultar contundente, lo cierto es que muchos otros trabajos argumentan precisamente lo contrario, sin que ello suponga decir que Navarro no tenga razón en aspectos como los del gasto público. De un modo u otro, tanto la perspectiva como las evidencias mostradas abren un interesante espacio para la reflexión.

Català: Sol argumentar-se que l'envelliment de la població i, per tant, l'augment de probabilitat d'aparició de situacions de dependència desemboca en una major pressió per als serveis públics i, en conseqüència, un major risc de col•lapse dels mateixos (sense oblidar els desencadenants que aquesta situació podria comportar). Acadèmics i experts com el professor Vicenç Navarro argumenten que l'evidència científica existent qüestiona tals supòsits. Si bé, en un article recent (“Los ancianos: un problema?”) Navarro reconeix que les persones majors consumeixen més serveis sanitaris que joves i adults, exposa que estudis com els realitzats pel Center for Studying Health Systems Change mostren que, als Estats Units, només un 10% d'increment de les despeses sanitàries es deu al major creixement en l’ús dels serveis sanitaris per part dels ancians: el creixement anual de la despesa sanitària a EEUU és un 8,1%, del qual només un 0,73% es deu al creixement del consum sanitari de la població major de 65 anys; això apunta que el 90% del creixement de la despesa es deu a altres factors. Navarro afirma que el major problema al que s'enfronten països com Espanya no és l'increment de la població que sigui procliu a fer ús dels serveis sinó l'escassa despesa pública existent (Espanya té la despesa pública sanitària per habitant més baixa de la UE-15). Així mateix, afegeix que diversos estudis han documentat que la despesa per pacient és menor a mesura que l'edat del pacient augmenta. De fet, si bé l'evidència que aporta Navarro pot resultar contundent, la veritat és que molts altres treballs argumenten precisament el contrari, sense que això suposi dir que Navarro no tingui raó en aspectes com els de la despesa pública. D'una manera o altre, tant la perspectiva com les evidències mostrades obren un interessant espai per a la reflexió.

Formación para cuidadores no profesionales / formació per a cuidadors no professionals

Castellano: Actualmente se calcula que alrededor de 44.000 cuidadores no profesionales se encargan del cuidado de una persona con dependencia; el 78% de ellas son mujeres, de edades situadas entre 40 y 64 años, y reciben unos 400 euros mensuales por las prestaciones derivadas de la Ley de la Dependencia. El Departamento de Acción Social y Ciudadanía ha puesto en marcha unos programas de formación especializada para el cuidado de la gente mayor, de personas con enfermedades mentales, con enfermedades degeneratives, discapacidades físicas, psíquicas o iltelectuales y sensoriales. El programa también prevé asesoramiento telefónico para resolver cualquier problema puntual que tenga el cuidador. El objetivo es que los cuidadores puedan aprender cómo pueden cuidar mejor la persona dependiente y que estos cuidadores mejoren sus niveles de calidad de vida. El 47% por ciento de dichos cuidadores no profesionales son los hijos; el 22% los cónyuges y el 13% los padres. La mitad de los cuidadores se hace cargo de la persona con dependencia, al menos, durante un periodo de seis años; este periodo se alarga más de una década en el 28% de los casos.

Català: Actualment es calcula que al voltant de 44.000 cuidadors no professionals tenen cura d’una persona amb dependència; el 78% d’elles són dones, d’entre 40 i 64 anys, i reben uns 400 euros mensuals de les prestacions per dependència. El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha posat en marxa uns programes de formació especialitzada per tenir cura de la gent gran, persones amb malalties mentals, amb malalties degeneratives, discapacitat física, psíquica o intel.lectual i sensorial. El programa també preveu assessorament telefònic per resoldre qualsevol problema puntual que tingui el cuidador. L’objectiu és que els cuidadors puguin aprendre com poden cuidar millor la persona dependent i que aquests cuidadors millorin elsseus nivells de qualitat de vida. El 47% per cent dels cuidadors no professionals són els fills; el 22% els cónjugues i el 13% els pares. La meitat dels cuidadors es fa càrrec de la persona amb dependència, al menys, durant un període de sis anys; aquest període s’allarga a més d’una dècada en el 28% dels casos.

Alimentación & envejecimiento / Alimentació i envelliment

Castellano: Un reciente estudio, publicado en la revista Science, realizado durante 20 años, aunque realizado con primates, sugiere que el consumo reducido de calorías en la dieta retrasa el envejecimiento y alarga la vida. La restricción calórica aplicada a los sujetos de la investigación es de un 30% aproximadamente respecto a la norma, lo que está muy lejos de la malnutrición, según los investigadores autores del trabajo. Ya en 1935, un estudio indicaba este efecto, dados los paralelismos entre humanos y primates.
El estudio se inició en 1989, en el Wisconsin National Primate Research Center, dividiendo los monos -de siete a 14 años de edad- en dos grupos: uno sometido a dieta de bajas calorías y otro normal, de control. El experimento comenzó fijando la dieta normal y luego se fueron reduciendo las calorías en la alimentación del grupo de control en un 10% cada tres meses hasta alcanzar el 30%.
En concreto, en los 20 años del estudio, ha sobrevivido la mitad de los animales a los que se ha permitido comer libremente, mientras que siguen vivos el 80% de los que han recibido la misma dieta pero un 30% menos calorías. Los resultados indican que el 37% del grupo de control ha fallecido por causas relacionadas con el envejecimiento, frente al 13% del grupo sometido a restricción de calorías. Esto significa, que los fallecidos del primer grupo -el que ha seguido una alimentación normal- han sufrido una tasa de muerte tres veces superior debido a patologías relacionadas con el envejecimiento, como diabetes, cáncer, enfermedades cardiovasculares y atrofia cerebral.

Català: Un recent estudi, publicat a la revista Science i realitzat durant 20 anys, encara que amb primats, suggereix que el consum reduït de calories en la dieta retarda l'envelliment i allarga la vida. La restricció calórica aplicada als subjectes de la investigació és d'un 30% en relació a la norma; una xifra que està molt lluny de la malnutrició, segons els investigadors autors del treball. Ja en 1935, un altre estudi indicava aquest efecte, donats els paral•lelismes entre humans i primats. L'estudi es va iniciar en 1989, en el Wisconsin National Primat Research Center, dividint els primats en dos grups: un sotmès a dieta de baixes calories i altre normal, de control. L'experiment va començar fixant la dieta normal i després es van anar reduint les calories en l'alimentació del grup de control en un 10% cada tres mesos fins a arribar a el 30%. En concret, en els 20 anys de l'estudi, ha sobreviscut la meitat dels animals als quals s'ha permès menjar lliurement, mentre que segueixen vius el 80% dels quals han rebut la mateixa dieta però un 30% menys calories. Els resultats indiquen que el 37% del grup de control ha mort per causes relacionades amb l'envelliment, enfront del 13% del grup sotmès a restricció de calories. Això significa, que els morts del primer grup -el qual ha seguit una alimentació normal- han sofert una taxa de mort tres vegades superior a causa de patologies relacionades amb l'envelliment, com diabetis, càncer, malalties cardiovasculars i atròfia cerebral.

Un sistema sin datos / Un sistema sense dades

Castellano: El sistema de atención a la dependencia aún tiene muchos desafíos que superar. Uno de ellos es el de las cifras. Y dentro de él también son diversos los retos que deben solventarse. Así, dos años después de su puesta en marcha, no se ha llegado a pacto alguno sobre los datos que las comunidades autónomas deben enviar al Gobierno, y eso impide saber cómo actúa cada una al gestionar la Dependencia y el coste total del sistema. Aunque esta no es una tarea fácil en la medida en que la mitad de las comunidades usan sistemas informáticos propios y eso impide disponer de datos completos y fiables sobre aspectos básicos. Asimismo, hay que tener en cuenta que hay autonomías que hacen “volcados masivos” de datos en fechas puntuales. Lo que supone un problema añadido.

Català: El sistema d'atenció a la dependència encara té molts desafiaments que cal superar. Un d'ells és el de les xifres. I dins d'ell, també són diversos els reptes que cal solucionar. Així, dos anys després d'engegada, no s'ha arribat a cap pacte pacte sobre les dades que les comunitats autònomes han d'enviar al Govern, i això impedeix saber com actua cadascuna al gestionar la Dependència i el cost total del sistema. Aquesta no és una tasca fàcil en la mesura que la meitat de les comunitats empren sistemes informàtics propis i això impedeix disposar de dades completes i fiables sobre aspectes bàsics. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha autonomies que fan “enviaments massius” de dades en dates puntuals, un fet que suposa un problema afegit.

Inauguració d'aquest espai

Inciem una nova iniciativa: generar un espai on situar les novetats referent a l'àmbit de la dependència i l'autonomia personal. Esperem que us generi idees, noves perspectives sobre la qüestió i, alhora, us pugui ser d'utilitat.

Fins ara,

Oscar.