Buenas prácticas & dependencia: el cuidabús de la Junta / Bones pràctiques & dependència: el cuidabús de la Junta

Castellano: La Junta de Andalucía ha puesto en marcha el llamado “Cuidabus de la Dependencia” que pretende formar e informar a las personas cuidadoras para mejorar la calidad de atención de las personas en situación de dependencia y la suya propia. Para ello, se utilizarán dos unidades móviles, equipadas y acondicionadas como aulas itinerantes que recorrerán un total de 151 municipios de toda Andalucía, con la previsión de formar a más de 12.800 personas desde el 24 de julio hasta diciembre. En cuanto a los talleres de formación presenciales, contarán con 16 -dos por capital de provincia-, con una previsión de formar a unas 320 personas. Asimismo, la Consejería para la Igualdad y Bienestar Social de la Junta va a poner en marcha cinco planes de formación dentro de esta iniciativa: uno para personas cuidadoras en el entorno familiar y las cuatro restantes para profesionales. La previsión es que, en total se impartan 1.146 cursos de formación en toda Andalucía, a los que podrán asistir 20.328personas.

Català: La Junta d'Andalusia ha posat en marxa l’anomenat “Cuidabus de la Dependència” que pretén formar i informar a les persones cuidadores per a millorar la qualitat d'atenció de les persones en situació de dependència així com la seva pròpia. Per a això, s'utilitzaran dues unitats mòbils, equipades i acondicionades com a aules itinerants que recorreran un total de 151 municipis de tota Andalusia, amb la previsió de formar a més de 12.800 persones des del 24 de juliol fins al mes de desembre. En referència als tallers de formació presencials, se’n realitzaran 16 - dos per capital de província-, amb una previsió de formar a unes 320 persones. Així mateix, la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social de la Junta va engegarà cinc plans de formació dins d'aquesta iniciativa: un per a persones cuidadores a l'entorn familiar i els quatre restants per a professionals. La previsió és que, en total, s'imparteixin 1.146 cursos de formació a tota Andalusia, als quals podran assistir 20.328 persones.

Disparidades autonómicas en el despliegue de la dependencia / Disparitats autonòmiques en el desplegament de la dependència

Castellano: Como se ha puesto de manifiesto en diversas ocasiones, el despliegue de la Ley de la Dependencia está siendo muy desigual entre las diversas comunidades autónomas. Por ahora, han sido escasos los mecanismos y metodologías que han aparecido para evaluar los diversos desempeños autonómicos. Sin embargo, algunas de los pasos avanzados en los últimos meses, merecen ser destacados. Este es el caso de la valoración que refleja el III Dictamen del Observatorio de la Dependencia, elaborado por la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales. Dicho dictamen, contempla diez indicadores objetivos para valorar los resultados que se reparten por los diversos enclaves de la geografía nacional: la normativa, el apoyo de los ayuntamientos, el equilibrio entre prestaciones y servicios, las solicitudes, nuevas leyes autonómicas, buenas prácticas y prestaciones sin especificar, entre otros. Mediante el uso de estos indicadores y con datos a 30 de junio, el dictamen en cuestión corrobora los malos resultados de algunas de las comunidades autónomas; sobre un total de 10 puntos posibles, Extremadura obtiene 4; la Comunidad Valenciana, 3.5; Madrid: 3; Canarias: 2.5; Murcia: 0.5. Cabe señalar que, al margen de las puntuaciones en estas comunidades autónomas, hay dinámicas de carácter positivo que merecen destacarse; por ejemplo, la aplicación de la ley se está desarrollando muy bien en otras regiones como Andalucía y País Vasco (con una puntuación de 8,5), seguidas por La Rioja y ambas castillas (8).

Català: Com s'ha posat de manifest en diverses ocasions, el desplegament de la Llei de la Dependència està essent molt desigual entre les diverses comunitats autònomes. Per ara, han estat escassos els mecanismes i metodologies que han aparegut per a avaluar els diversos acompliments autonòmics. No obstant això, algunes dels passes avançades als darrers mesos, mereixen ser destacades. Aquest és el cas de la valoració que reflecteix el III Dictamen de l'Observatori de la Dependència, elaborat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. Aquest dictamen contempla deu indicadors objectius per a valorar els resultats que es distribueixen a les diverses localitzacions de la geografia nacional: la normativa, el suport dels ajuntaments, l'equilibri entre prestacions i serveis, les sol•licituds, les noves lleis autonòmiques, les bones pràctiques i prestacions sense especificar, entre d’altres. Mitjançant l'ús d'aquests indicadors i amb dades a 30 de juny, el dictamen en qüestió corrobora els dolents resultats d'algunes de les comunitats autònomes; sobre un total de 10 punts possibles, Extremadura n’obté 4; la Comunitat Valenciana, 3.5; Madrid: 3; Canàries: 2.5; Múrcia: 0.5. Cal assenyalar que, al marge de les puntuacions en aquestes comunitats autònomes, hi ha dinàmiques de caràcter positiu que mereixen destacar-se; per exemple, l'aplicació de la llei s'està desenvolupant molt bé en altres regions com Andalusia i País Basc (amb una puntuació de 8,5), seguides per La Rioja i les dues castelles (8).

La realidad ante la futura Ley de Inclusión Social / La realitat davant la futura Llei d'Inclusió Social

Castellano: La futura Ley de Inclusión Social – podría entrar en vigor a finales del 2009 - tiene como objetivo apoyar a los colectivos más desfavorecidos y aliviar, en la medida de lo posible, los problemas coyunturales / estructurales que les afectan. Para que no se repitan los problemas que han caracterizado los primeros años de la Ley de la Dependencia, se requiere contar con una planificación económica rigurosa, ajustada a la realidad y a las necesidades actuales. Este requisito resulta fundamental e ineludible para que no se produzca un desborde de demanda como el que ha acompañado al despliegue de la LAPAD. Hay que tener en cuenta que los incrementos de demanda puede experimentar un mayor aumento en función de circunstancias como el entorno de crisis económica actual y que no había estallado aún cuando la Ley de la Dependencia entró en vigor. Además, a nivel autonómico, algunas comunidades tienen más dificultades que otras debido a sus peculiares características demográficas y poblaciones que condicionan la eficacia y eficiencia de nuevos proyectos legales en materia social. Por ejemplo, en el caso de Galicia – una de las autonomías con un retraso más evidente en la aplicación de la LAPAD – no pueden obviarse factores como la dispersión poblacional o el envejecimiento acentuado que dificultan las aplicaciones y aumentan el gasto público (aunque como contrapartida esto puede constituir una fuente generadora de empleo).

Català: La futura Llei d'Inclusió Social – podria entrar en vigor a finals del 2009 - té com a objectiu donar suport als col•lectius més desfavorits i alleujar, en la mesura del possible, els problemes conjunturals / estructurals que els afecten. Per a que no es repeteixin els problemes que han caracteritzat els primers anys de la Llei de la Dependència, es requereix comptar amb una planificació econòmica rigorosa, ajustada a la realitat i a les necessitats actuals. Aquest requisit resulta fonamental i ineludible per tal que no es produeixi un desbordament de demanda com el que ha acompanyat al desplegament de la LAPAD. Cal tenir en compte que els increments de demanda poden experimentar un major augment en funció de circumstàncies com l'entorn de crisi econòmica actual i que no havia esclatat encara quan la Llei de la Dependència va entrar en vigor. A més, a nivell autonòmic, algunes comunitats tenen més dificultats que unes altres a causa de les seves peculiars característiques demogràfiques i poblacionals que condicionen l'eficàcia i eficiència de nous projectes legals en matèria social. Per exemple, en el cas de Galícia – una de les autonomies amb un retard més evident en l'aplicació de la LAPAD – no poden obviar-se factors com la dispersió poblacional o l'envelliment accentuat que dificulten les aplicacions i augmenten la despesa pública (encara que com contrapartida això pot constituir una font generadora d'ocupació).

La heterogeneidad de la dependencia y los obstáculos en materia social / L’heterogeneïtat de la dependència i els obstacles en matèria social

Castellano: Al hablar de la Ley de la Dependencia, puede hacerse referencia a un esquema básico de funcionamiento pero al mismo tiempo de una gran heterogeneidad que se plasma, sobretodo, a nivel autonómico. Si bien la Administración del Estado garantiza unos mínimos básicos para todas las personas dependientes, la mayor proporción de los servicios lo deben ofrecer las comunidades autónomas, lo que genera un conjunto elevado de diferencias en su implementación: a) por las diferencias que presentan las comunidades autónomas en el grado de contingencia; b) por la discrecionalidad a la hora de aplicar la ley; c) por las posibilidades de financiación de los servicios.

Existen grandes diferencias en el grado de contingencia entre las comunidades autónomas en la medida en que se han utilizado baremos diferentes para determinarlo. Según la información estadística disponible, las comunidades autónomas con una mayor proporción de personas con algún grado de dependencia son Extremadura y Galicia, seguidas de Andalucía, Asturias, y las dos Castillas. En cambio, la comunidad que aparece con un menor grado de dependencia es Madrid. Los lugares donde se han presentado más solicitudes en relación a la población coincide con estas comunidades autónomas. Va a la cabeza Andalucía y vuelve a ser Madrid donde hay menos solicitudes en términos relativos.

La anterior disparidad comporta unos costes en la prestación de los servicios de la ley muy diferenciados entre las comunidades autónomas, lo que da lugar a un impacto de la ley muy distinto en función del territorio. Otro problema a destacar es que el número de solicitudes ha sido más alto del esperado. Ello dificulta la aplicación de la ley, ya que se producen retrasos por un exceso de demanda.

El nuevo acuerdo de financiación autonómica, que aporta nuevos recursos para la aplicación de la ley, puede paliar este último problema. Aunque no debe olvidarse que, en el ámbito de lo social, España aún tiene un gran camino por recorrer. Por ahora, los indicadores de cobertura social en España están por debajo de la media de los países de la UE-27 (en parte gracias a la perpetuación del sistema de beneficencia y caridad en el pasado). Asimismo, aún se carece de una ley estatal de servicios sociales que articule todo el sistema y falta un modelo de financiación para las entidades locales — ayuntamientos y diputaciones — que dé estabilidad presupuestaria. Por ahora, los municipios siguen aportando el 60% del presupuesto para servicios sociales básicos.

Català: En parlar de la Llei de la Dependència, pot fer-se referència a un esquema bàsic de funcionament però al mateix temps d'una gran heterogeneïtat que es manifesta, sobretot, a nivell autonòmic. Si bé l'Administració de l'Estat garanteix uns mínims bàsics per a totes les persones dependents, la major proporció dels serveis han de ser oferts per les comunitats autònomes; aquesta situació genera un conjunt elevat de diferències en la seva implementació: a) per les diferències que presenten les comunitats autònomes en el grau de contingència; b) per la discrecionalitat a l'hora d'aplicar la llei; c) per les possibilitats de finançament dels serveis.

Existeixen grans diferències en el grau de contingència entre les comunitats autònomes en la mesura que s'han utilitzat barems diferents per a determinar-lo. Segons la informació estadística disponible, les comunitats autònomes amb una major proporció de persones amb algun grau de dependència són Extremadura i Galícia, seguides d'Andalusia, Astúries, i de les dues Castelles. En canvi, la comunitat que apareix amb un menor grau de dependència és Madrid. Els llocs on s'han presentat més sol•licituds en relació a la població coincideix amb aquestes comunitats autònomes. Va al capdavant Andalusia i torna a ser Madrid on hi ha menys sol•licituds en termes relatius.

L'anterior disparitat comporta uns costos en la prestació dels serveis de la llei molt diferenciats entre les comunitats autònomes, el que dóna lloc a un impacte de la llei molt diferent en funció del territori. Un altre problema a destacar és que el nombre de sol•licituds ha estat més alt del que s’esperava. Això dificulta l'aplicació de la llei, ja que es produeixen retards per un excés de demanda.

El nou acord de finançament autonòmic, que aporta nous recursos per a l'aplicació de la llei, pot pal•liar aquest últim problema. Encara que no s’ha d'oblidar que, en l'àmbit social, Espanya encara té un gran camí per recórrer. Actualment, els indicadors de cobertura social a Espanya estan per sota de la mitjana dels països de la UE-27 (en part gràcies a la perpetuació del sistema de beneficència i caritat en el passat). Així mateix, encara manca una llei estatal de serveis socials que articuli tot el sistema i falta un model de finançament per a les entitats locals — ajuntaments i diputacions — que doni estabilitat pressupostària. Ara per ara, els municipis segueixen aportant el 60% del pressupost per a serveis socials bàsics.

Coordinació sociosanitaria y buenas prácticas en atención a la dependencia / Coordinació sociosaniària i bones pràctiques en atenció a la dependència

Castellano: El tercer dictamen del Observatorio de la Dependencia afirma que: a) el grado de implantación del sistema es mejor que el que se detectaba hace tres meses; b) asimismo, se desprende de él que La Ley de la Dependencia permite la prestación integrada de servicios sociales y sanitarios a las personas que necesitan ambos servicios simultáneamente; c) sin embargo hay que delimitar claramente cuáles son las responsabilidades de cada sistema, especialmente en aquellos puntos en los que esta premisa no queda clara.

Para lograr este propósito es fundamental la cooperación en todos los niveles de gestión, especialmente en el asistencial a través de mecanismos como: a) acuerdos de financiación compartida (que cada sistema asuma el coste que corresponda a sus prestaciones); b) previsión de prestaciones sanitarias en los planes de atención individual; c) e incluir la participación de enfermería de primaria en el proceso de valoración.

En este último caso, pueden localizarse algunas buenas prácticas de interés en el territorio nacional. En Andalucía, el informe de salud conforme se establece el reconocimiento del grado de dependencia lo solicitan ya las delegaciones provinciales de la Consejería para la Igualdad y Bienestar Social al Servicio Andaluz de Salud; ello simplifica el proceso al evitar que sea el dependiente quien tenga que acudir a la consulta de primaria a por el informe. En Castilla y León, el coordinador de caso garantiza que el dependiente y su familia tengan un técnico como profesional de referencia en tareas de valoración, orientación y seguimiento. Por otra parte, Castilla-La Mancha ha implantado en junio protocolos de coordinación en las cinco delegaciones provinciales de Salud y Bienestar. Baleares incluye una cláusula con los ayuntamientos para que los recursos económicos liberados para prestaciones reconocidas sean reinvertidos obligatoriamente en este fin.

Català: El tercer dictamen de l'Observatori de la Dependència afirma que: a) el grau d'implantació del sistema és millor que el qual es detectava fa tres mesos; b) així mateix, es desprèn d'ell que La Llei de la Dependència permet la prestació integrada de serveis socials i sanitaris a les persones que necessiten ambdós serveis simultàniament; c) no obstant això cal delimitar clarament quins són les responsabilitats de cada sistema, especialment en aquells punts en els quals aquesta premissa no queda clara.

Per a assolir aquest propòsit és fonamental la cooperació en tots els nivells de gestió, especialment en l'assistencial a través de mecanismes com: a) acords de finançament compartit (que cada sistema assumeixi el cost que correspongui a les seves prestacions); b) previsió de prestacions sanitàries en els plans d'atenció individual; c) i incloure la participació d'infermeria de primària en el procés de valoració.

En aquest últim cas, poden localitzar-se algunes bones pràctiques d'interès en el territori nacional. A Andalusia, l'informe de salut pel qual s’estableix el reconeixement del grau de dependència ja és sol•licitat per les delegacions provincials de la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social al Servei Andalús de Salut; això simplifica el procés en evitar que sigui el dependent qui hagi d'anar a la consulta de primària a per l'informe. A Castella-Lleó, el coordinador de cas garanteix que el dependent i la seva família tinguin un tècnic com a professional de referència en tasques de valoració, orientació i seguiment. Per altra banda, Castella-la Manxa ha implantat, al mes de juny, protocols de coordinació a les cinc delegacions provincials de Salut i Benestar. Balears inclou una clàusula amb els ajuntaments per a que els recursos econòmics alliberats per a prestacions reconegudes siguin reinvertits obligatòriament en aquesta finalitat.

Envejecimiento, más gasto? / Envelliment, més despesa?

Castellano: Suele argumentarse que el envejecimiento de la población y, por ende, el aumento de probabilidad de aparición de situaciones de dependencia desemboca en una mayor presión para los servicios públicos y, en consecuencia, un mayor riesgo de colapso de los mismos (sin olvidar los desencadenantes que esta situación podría conllevar). Académicos y expertos como el profesor Vicenç Navarro argumentan que la evidencia científica existente cuestiona tales supuestos. Si bien Navarro, en un artículo reciente (“Los ancianos: un problema?”) reconoce que las personas mayores consumen más servicios sanitarios que jóvenes y adultos, expone que estudios como los realizados por el Center for Studying Health Systems Change muestran que, en Estados Unidos, sólo un 10% de incremento de los gastos sanitarios se debe al mayor crecimiento de utilización de los servicios sanitarios por parte de los ancianos: el crecimiento anual del gasto sanitario en EEUU es un 8,1%, del cual sólo un 0,73% se debe al crecimiento del consumo sanitario de la población mayor de 65 años; esto apunta a que el 90% del crecimiento del gasto se debe a otros factores. Navarro afirma que el mayor problema al que se enfrentan países como España no es el incremento de la población que sea proclive a hacer uso de los servicios sino el escaso gasto público (España tiene el gasto público sanitario por habitante más bajo de la UE-15). Asimismo, añade que varios estudios han documentado que el gasto por paciente es menor a medida que la edad del paciente aumenta. De hecho, si bien la evidencia que aporta Navarro puede resultar contundente, lo cierto es que muchos otros trabajos argumentan precisamente lo contrario, sin que ello suponga decir que Navarro no tenga razón en aspectos como los del gasto público. De un modo u otro, tanto la perspectiva como las evidencias mostradas abren un interesante espacio para la reflexión.

Català: Sol argumentar-se que l'envelliment de la població i, per tant, l'augment de probabilitat d'aparició de situacions de dependència desemboca en una major pressió per als serveis públics i, en conseqüència, un major risc de col•lapse dels mateixos (sense oblidar els desencadenants que aquesta situació podria comportar). Acadèmics i experts com el professor Vicenç Navarro argumenten que l'evidència científica existent qüestiona tals supòsits. Si bé, en un article recent (“Los ancianos: un problema?”) Navarro reconeix que les persones majors consumeixen més serveis sanitaris que joves i adults, exposa que estudis com els realitzats pel Center for Studying Health Systems Change mostren que, als Estats Units, només un 10% d'increment de les despeses sanitàries es deu al major creixement en l’ús dels serveis sanitaris per part dels ancians: el creixement anual de la despesa sanitària a EEUU és un 8,1%, del qual només un 0,73% es deu al creixement del consum sanitari de la població major de 65 anys; això apunta que el 90% del creixement de la despesa es deu a altres factors. Navarro afirma que el major problema al que s'enfronten països com Espanya no és l'increment de la població que sigui procliu a fer ús dels serveis sinó l'escassa despesa pública existent (Espanya té la despesa pública sanitària per habitant més baixa de la UE-15). Així mateix, afegeix que diversos estudis han documentat que la despesa per pacient és menor a mesura que l'edat del pacient augmenta. De fet, si bé l'evidència que aporta Navarro pot resultar contundent, la veritat és que molts altres treballs argumenten precisament el contrari, sense que això suposi dir que Navarro no tingui raó en aspectes com els de la despesa pública. D'una manera o altre, tant la perspectiva com les evidències mostrades obren un interessant espai per a la reflexió.

Formación para cuidadores no profesionales / formació per a cuidadors no professionals

Castellano: Actualmente se calcula que alrededor de 44.000 cuidadores no profesionales se encargan del cuidado de una persona con dependencia; el 78% de ellas son mujeres, de edades situadas entre 40 y 64 años, y reciben unos 400 euros mensuales por las prestaciones derivadas de la Ley de la Dependencia. El Departamento de Acción Social y Ciudadanía ha puesto en marcha unos programas de formación especializada para el cuidado de la gente mayor, de personas con enfermedades mentales, con enfermedades degeneratives, discapacidades físicas, psíquicas o iltelectuales y sensoriales. El programa también prevé asesoramiento telefónico para resolver cualquier problema puntual que tenga el cuidador. El objetivo es que los cuidadores puedan aprender cómo pueden cuidar mejor la persona dependiente y que estos cuidadores mejoren sus niveles de calidad de vida. El 47% por ciento de dichos cuidadores no profesionales son los hijos; el 22% los cónyuges y el 13% los padres. La mitad de los cuidadores se hace cargo de la persona con dependencia, al menos, durante un periodo de seis años; este periodo se alarga más de una década en el 28% de los casos.

Català: Actualment es calcula que al voltant de 44.000 cuidadors no professionals tenen cura d’una persona amb dependència; el 78% d’elles són dones, d’entre 40 i 64 anys, i reben uns 400 euros mensuals de les prestacions per dependència. El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha posat en marxa uns programes de formació especialitzada per tenir cura de la gent gran, persones amb malalties mentals, amb malalties degeneratives, discapacitat física, psíquica o intel.lectual i sensorial. El programa també preveu assessorament telefònic per resoldre qualsevol problema puntual que tingui el cuidador. L’objectiu és que els cuidadors puguin aprendre com poden cuidar millor la persona dependent i que aquests cuidadors millorin elsseus nivells de qualitat de vida. El 47% per cent dels cuidadors no professionals són els fills; el 22% els cónjugues i el 13% els pares. La meitat dels cuidadors es fa càrrec de la persona amb dependència, al menys, durant un període de sis anys; aquest període s’allarga a més d’una dècada en el 28% dels casos.

Alimentación & envejecimiento / Alimentació i envelliment

Castellano: Un reciente estudio, publicado en la revista Science, realizado durante 20 años, aunque realizado con primates, sugiere que el consumo reducido de calorías en la dieta retrasa el envejecimiento y alarga la vida. La restricción calórica aplicada a los sujetos de la investigación es de un 30% aproximadamente respecto a la norma, lo que está muy lejos de la malnutrición, según los investigadores autores del trabajo. Ya en 1935, un estudio indicaba este efecto, dados los paralelismos entre humanos y primates.
El estudio se inició en 1989, en el Wisconsin National Primate Research Center, dividiendo los monos -de siete a 14 años de edad- en dos grupos: uno sometido a dieta de bajas calorías y otro normal, de control. El experimento comenzó fijando la dieta normal y luego se fueron reduciendo las calorías en la alimentación del grupo de control en un 10% cada tres meses hasta alcanzar el 30%.
En concreto, en los 20 años del estudio, ha sobrevivido la mitad de los animales a los que se ha permitido comer libremente, mientras que siguen vivos el 80% de los que han recibido la misma dieta pero un 30% menos calorías. Los resultados indican que el 37% del grupo de control ha fallecido por causas relacionadas con el envejecimiento, frente al 13% del grupo sometido a restricción de calorías. Esto significa, que los fallecidos del primer grupo -el que ha seguido una alimentación normal- han sufrido una tasa de muerte tres veces superior debido a patologías relacionadas con el envejecimiento, como diabetes, cáncer, enfermedades cardiovasculares y atrofia cerebral.

Català: Un recent estudi, publicat a la revista Science i realitzat durant 20 anys, encara que amb primats, suggereix que el consum reduït de calories en la dieta retarda l'envelliment i allarga la vida. La restricció calórica aplicada als subjectes de la investigació és d'un 30% en relació a la norma; una xifra que està molt lluny de la malnutrició, segons els investigadors autors del treball. Ja en 1935, un altre estudi indicava aquest efecte, donats els paral•lelismes entre humans i primats. L'estudi es va iniciar en 1989, en el Wisconsin National Primat Research Center, dividint els primats en dos grups: un sotmès a dieta de baixes calories i altre normal, de control. L'experiment va començar fixant la dieta normal i després es van anar reduint les calories en l'alimentació del grup de control en un 10% cada tres mesos fins a arribar a el 30%. En concret, en els 20 anys de l'estudi, ha sobreviscut la meitat dels animals als quals s'ha permès menjar lliurement, mentre que segueixen vius el 80% dels quals han rebut la mateixa dieta però un 30% menys calories. Els resultats indiquen que el 37% del grup de control ha mort per causes relacionades amb l'envelliment, enfront del 13% del grup sotmès a restricció de calories. Això significa, que els morts del primer grup -el qual ha seguit una alimentació normal- han sofert una taxa de mort tres vegades superior a causa de patologies relacionades amb l'envelliment, com diabetis, càncer, malalties cardiovasculars i atròfia cerebral.

Un sistema sin datos / Un sistema sense dades

Castellano: El sistema de atención a la dependencia aún tiene muchos desafíos que superar. Uno de ellos es el de las cifras. Y dentro de él también son diversos los retos que deben solventarse. Así, dos años después de su puesta en marcha, no se ha llegado a pacto alguno sobre los datos que las comunidades autónomas deben enviar al Gobierno, y eso impide saber cómo actúa cada una al gestionar la Dependencia y el coste total del sistema. Aunque esta no es una tarea fácil en la medida en que la mitad de las comunidades usan sistemas informáticos propios y eso impide disponer de datos completos y fiables sobre aspectos básicos. Asimismo, hay que tener en cuenta que hay autonomías que hacen “volcados masivos” de datos en fechas puntuales. Lo que supone un problema añadido.

Català: El sistema d'atenció a la dependència encara té molts desafiaments que cal superar. Un d'ells és el de les xifres. I dins d'ell, també són diversos els reptes que cal solucionar. Així, dos anys després d'engegada, no s'ha arribat a cap pacte pacte sobre les dades que les comunitats autònomes han d'enviar al Govern, i això impedeix saber com actua cadascuna al gestionar la Dependència i el cost total del sistema. Aquesta no és una tasca fàcil en la mesura que la meitat de les comunitats empren sistemes informàtics propis i això impedeix disposar de dades completes i fiables sobre aspectes bàsics. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha autonomies que fan “enviaments massius” de dades en dates puntuals, un fet que suposa un problema afegit.

Inauguració d'aquest espai

Inciem una nova iniciativa: generar un espai on situar les novetats referent a l'àmbit de la dependència i l'autonomia personal. Esperem que us generi idees, noves perspectives sobre la qüestió i, alhora, us pugui ser d'utilitat.

Fins ara,

Oscar.