
Castellano: Una de las prestaciones que, a priori, se presentaba como una de las principales con la aparición de la “Ley de la Dependencia” era la de los centros de día. Sin embargo, en función de los datos disponibles, parece que la situación no es precisamente esa: se calcula que cerca de un 60% de las plazas están libres y la figura del centro de día es la que menos se utiliza de todas las previstas en el catálogo de ayudas de la ley. Diversas razones podrían esgrimirse para justificar el bajo uso de este servicio. Una de ellas es la que radica en la pervivencia de actitudes y modelos sociales en la ciudadanía. Otra es la que precisa que el servicio es aún demasiado nuevo y, por tanto, desconocido para buena parte de esa misma ciudadanía, especialmente en el entorno rural. Los datos del Ministerio de Sanidad y Política Social, de 2008, cifran la existencia de 63.446 plazas en centros de día que darían cobertura al 0,83% de la población mayor de 65 años, el doble que en 2004. Pero, a pesar de estos datos, hay plazas vacantes. El Libro Blanco, que se redactó antes de la Ley de Dependencia, recogía la necesidad de incrementar el número de centros de día y de combinarlos con otros servicios domiciliarios, pero en diversos casos se detecta la imposibilidad de sumar a un centro de día la ayuda a domicilio. Esta incompatibilidad con la ayuda a domicilio no permitiría a muchos ciudadanos optar por el centro de día; esta podría ser otra explicación. En los casos en los que no lo es, las condiciones de vida de las personas mayores (edificios sin ascensor, por ejemplo) o los horarios del centro de día, hasta ahora poco flexibles, pueden acabar siendo explicaciones válidas junto a las ya mencionadas.
Català: Una de les prestacions que, a priori, es presentava com una de les principals amb l'aparició de la “Llei de la Dependència” era la dels centres de dia. No obstant això, en funció de les dades disponibles, sembla que la situació no és precisament aquesta: es calcula que prop d'un 60% de les places estan lliures i la figura del centre de dia és la que menys s'utilitza de totes les previstes en el catàleg d'ajudes. Diverses raons podrien apuntar-se per a justificar el baix ús d'aquest servei. Una d'elles és la pervivència d'actituds i models socials en la ciutadania. Una altra és el fet de que el servei és encara massa nou i, per tant, desconegut per a bona part d'aquesta mateixa ciutadania, especialment a l'entorn rural. Les dades del Ministeri de Sanitat i Política Social, de 2008, xifren l'existència de 63.446 places en centres de dia que donarien cobertura al 0,83% de la població major de 65 anys, el doble que en 2004. Però, tot i aquestes dades, hi ha places vacants. El Llibre Blanc, que es va redactar abans de la Llei de Dependència, recollia la necessitat d'incrementar el nombre de centres de dia i de combinar-los amb altres serveis domiciliaris, però en diversos casos es detecta la impossibilitat de sumar a un centre de dia l'ajuda a domicili. Aquesta incompatibilitat amb l'ajuda a domicili no permetria a molts ciutadans optar pel centre de dia; aquesta podria ser altra explicació. En els casos en els que no l’és, les condicions de vida de les persones majors (edificis sense ascensor, per exemple) o els horaris del centre de dia, fins ara poc flexibles, poden acabar essent explicacions vàlides al costat de les ja esmentades.
