IX Encuentro de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA) y el abuso material / IX...i l'abús material

Castellano: Durante los días 20, 21 y 22 de octubre se celebró en Sevilla el IX Congreso de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA). El Consorcio Hospitalario de Catalunya (CHC) participó en el evento con una ponencia sobre las experiencias en materia de envejecimiento activo que desarrolla en sus centros gestionados. Al margen de presentaciones como ésta, el diagnóstico y el análisis sobre diversos ejes temáticos surgieron en el encuentro y merecen ser destacados. Entre ellos, la cuestión del maltrato. Actualmente, se calcula que el número de ancianos que sufren maltrato en España se acerca a los 300.000 y, en tres años, la cifra se ha incrementado un 82%. Los expertos en la materia afirman que la realidad puede ser mucho peor y que sólo se detecta uno de cada seis casos existentes; las más perjudicadas serían las mujeres ya que el 11% de las mismas sufre agresiones físicas, el doble que los varones. A esta situación, cabe añadir el efecto del maltrato psicológico que también es muy superior entre las mujeres (36%) que en los hombres (15%). Las mujeres de mayor edad también padecen en mayor medida el llamado “abuso material” (apropiación de objetos y propiedades, uso de fondos de cuentas bancarias); aproximadamente, unas cuatro veces superior al que soportan los hombres.

Català: Durant els dies 20, 21 i 22 d'octubre es va celebrar a Sevilla el IX Congrés de la Confederació Espanyola d'Organitzacions de Majors (CEOMA). El Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) va participar en l'esdeveniment amb una ponència sobre les experiències en matèria d'envelliment actiu que desenvolupa en els seus centres gestionats. Al marge de presentacions com aquesta, el diagnòstic i l'anàlisi sobre diversos eixos temàtics van sorgir a la trobada i mereixen ser destacats. Entre ells, la qüestió del maltractament. Actualment, es calcula que el nombre d'ancians que pateixen maltractament a Espanya s'acosta als 300.000 i, en tres anys, la xifra s'ha incrementat un 82%. Els experts en la matèria afirmen que la realitat pot ser molt pitjor i que només es detecta un de cada sis casos existents; les més perjudicades serien les dones ja que el 11% de les mateixes sofreix agressions físiques, el doble que els barons. A aquesta situació, cap afegir l'efecte del maltractament psicològic que també és molt superior entre les dones (36%) que en els homes (15%). Les dones de major edat també pateixen en major mida l’anomenat “abús material” (apropiació d'objectes i propietats, ús de fons de comptes bancaris); aproximadament, unes quatre vegades superior al que suporten els homes.

Afrontando los problemas de la dependència... / Encarant els problemes de la dependència...

Castellano: Uno de los fallos que aún acarrea la Ley de la Dependencia es la valoración de la población dependiente en función de la cual se le asigna a cada solicitante un grado y un nivel de dependencia y una prestación que atienda sus necesidades. Según el informe encargado por el Congreso de los Diputados a un comité de expertos, los equipos de valoración no atienden, en muchas ocasiones, a las circunstancias personales, familiares y del entorno inmediato de los valorados, y se limitan a dar parte de sus enfermedades. Esta deficiencia, puede desencadenar en la concesión de ayudas insuficientes o la negación de las mismas. Para evitar este tipo de obstáculos, parece necesario: a) establecer criterios comunes en todas las comunidades para formar los equipos de valoración y fijar la cualificación de sus miembros; b) exigir un informe de salud que detalle las condiciones en las que vive el dependiente, más allá del simple diagnóstico; c) revisar el manual de aplicación del baremo; d) reducir los plazos de revisión del mismo, y simplificar las tareas de valoración. En buena parte, es necesario diferenciar entre los que valoran el grado de dependencia del usuario y los que resuelven qué servicio se le adjudicará.

El mismo informe incide en la cuestión de la financiación de la Ley de la Dependencia. Sostiene que el gasto en dependencia, que ahora se estima en un 0,6% del PIB, alcanzará en 2015 el 1,5% y se pone de manifiesto la necesidad de que la financiación sea suficiente y sostenible. Des del gobierno se afirma que la viabilidad del sistema está asegurada con la financiación adicional que supondrá la ley orgánica de financiación de las comunidades autónomas (LOFCA). En la futura norma, que entrará en vigor el próximo 1 de enero, se incluye la prestación de servicios sociales y de la dependencia por parte de las comunidades autónomas, que dispondrán de una cesión de impuestos por parte del Gobierno central, con los que hacer frente a la mitad de la financiación de la dependencia. La recaudación del IVA por las comunidades será elevada del 30% actual al 50%; la del IRPF, del 33% al 50%, y la de los impuestos especiales, del 40% al 58%, en virtud del nuevo modelo de financiación autonómica. El Gobierno creará una partida específica dentro de los presupuestos generales del Estado para el 2010, que agrupará todo el gasto estatal en la materia.


Català: Un dels problemes que encara arrossega la Llei de la Dependència és la dinàmica de valoració de la població dependent en funció de la qual se li assigna a cada sol•licitant un grau i un nivell de dependència així com una prestació que atengui les seves necessitats. Segons l'informe encarregat pel Congrés dels Diputats a un comitè d'experts, els equips de valoració no atenen, en moltes ocasions, a les circumstàncies personals, familiars i de l'entorn immediat dels valorats, i es limiten a donar part de les seves malalties. Aquesta deficiència, pot desencadenar en la concessió d'ajudes insuficients o la negació de les mateixes. Per a evitar aquest tipus d'obstacles, sembla necessari: a) establir criteris comuns en totes les comunitats per a formar els equips de valoració i fixar la qualificació dels seus membres; b) exigir un informe de salut que detalli les condicions en les quals viu el dependent, més enllà del simple diagnòstic; c) revisar el manual d'aplicació del barem; d) reduir els terminis de revisió del mateix, i simplificar les tasques de valoració. En bona part, és necessari diferenciar entre els les persones que valoren el grau de dependència de l'usuari i els que resolen quin servei se li adjudicarà. El mateix informe incideix en la qüestió del finançament de la Llei de la Dependència. Sosté que la despesa en dependència, que ara s'estima en un 0,6% del PIB, arribarà a en 2015 el 1,5% i es posa de manifest la necessitat que el finançament sigui suficient i sostenible. Des del govern s'afirma que la viabilitat del sistema està assegurada amb el finançament addicional que suposarà la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). En la futura norma, que entrarà en vigor el proper 1 de gener, s'inclou la prestació de serveis socials i de la dependència per part de les comunitats autònomes, que disposaran d'una cessió d'impostos per part del Govern central, amb els quals plantar cara a la meitat del finançament de la dependència. La recaptació de l'IVA per les comunitats serà elevada del 30% actual al 50%; la de l'IRPF, del 33% al 50%, i la dels impostos especials, del 40% al 58%, en virtut del nou model de finançament autonòmic. El Govern crearà una partida específica dintre dels pressupostos generals de l'Estat per al 2010, que agruparà tota la despesa estatal en la matèria.

Más gasto para la dependencia / Més despesa per a la dependència

Castellano: En 2010, el Gobierno destinará a las personas dependientes 1.581 millones de euros, casi la mitad de lo invertido en los últimos tres años. En la memoria económica de la ley se estimó una inversión de 1.160 millones de euros para el próximo año. A ello se suman otros 220 millones de euros del programa Envejecimiento activo y 100 millones para prestaciones a discapacitados. El gasto social será del 52%, el mayor de la historia.

Català: En 2010, el Govern destinarà a les persones dependents 1.581 milions d'euros, gairebé la meitat de la quantitat invertida en els darrers tres anys. En la memòria econòmica de la llei es va estimar una inversió de 1.160 milions d'euros per al proper any. Sobre aquesta xifra es sumen uns altres 220 milions d'euros del programa Envelliment actiu i 100 milions per a prestacions destinades a persones amb discapacitats. La despesa social serà, per tant, del 52%; la major de la història, fins ara.

La dependencia no escapa a los impuestos / La dependència no escapa als impostos

Castellano: Como consecuencia de la subida del tipo general del IVA, se producirá también un encarecimiento de los servicios sociales que promueve la Ley de Dependencia. En concreto, el alza de un punto del IVA reducido que grava estos servicios –hasta el 8%– dejará una factura extra por paciente que se cifra en 104,95 euros anuales. En conjunto, Hacienda recaudará, gracias a estas aportaciones unos 70 millones de euros. El esquema que ha establecido la Ley de Dependencia supone que el conjunto de usuarios de una menor gravedad aporte un copago por las ayudas que oscila entre el 20% y el 30% de media. Desde este contexto, la Fundación BBVA señala que cada afectado invierte anualmente 10.495,24 euros para costear su enfermedad (el cálculo tiene en cuenta un mix de cuidados idóneos; por ejemplo, una plaza de residencia en el caso de los más graves o ayuda a domicilio para los menos). Desde la Asociación empresarial de Servicios a la Dependencia (Aeste), se advierte que el incremento del IVA reducido encarece en 50 millones las plazas residencias; en 10 millones la red de cuidados que se dispensan en la casa del usuario, y en más de 900.000 euros la teleasistencia.

Català: Com a conseqüència de la pujada del tipus general de l'IVA, es produirà també un encariment dels serveis socials que promou la Llei de Dependència. En concret, l'alça d'un punt de l'IVA reduït que grava aquests serveis – fins al 8% – deixarà una factura extra per pacient que es xifra en 104,95 euros anuals. En conjunt, Hisenda recaptarà, gràcies a aquestes aportacions, uns 70 milions d'euros. L'esquema que ha establert la Llei de Dependència suposa que el conjunt d'usuaris d'una menor gravetat aporti un copagament per les ajudes que oscil•la entre el 20% i el 30% de mitjana. Des d'aquest context, la Fundació BBVA assenyala que cada afectat inverteix anualment 10.495,24 euros per a pagar la seva malaltia (el càlcul té en compte un mix de cures idònies; per exemple, una plaça de residència en el cas dels més greus o ajuda a domicili per als menys). Des de l'Associació empresarial de Serveis a la Dependència (Aeste), s'adverteix que l'increment de l'IVA reduït encareix en 50 milions les places residències; en 10 milions la xarxa de cures que es dispensen en la casa de l'usuari, i en més de 900.000 euros la teleassistència.