Las irregularidades de la Dependencia / Les irregularitats de la Dependència

Castellano: Aunque desde su puesta en marcha sólo han pasado tres años, la aplicación de la Ley de Dependencia sigue caracterizándose, entre otros aspectos, por sus irregularidades. Entre ellas, empieza a cobrar fuerza la posibilidad de prácticas fraudulentas por parte de las comunidades. Uno de los puntos más polémicos es el “elevado” desfase entre la población reconocida como “gran dependiente” (Grado III) y las estimaciones que recoge el Libro Blanco que sirvió para diseñar la ley. Las Diferencias más reducidas (58%) se registran en Madrid o Canarias, mientras que en Andalucía y La Rioja la brecha es notablemente superior (280%). En parte, estas diferencias pueden achacarse al hecho de que las previsiones realmente realizaran una infraestimación de estos casos. Sin embargo, son ya varias las opiniones que afirman que las regiones están utilizando el baremo de evaluación de los enfermos, que teóricamente debe ser igual en todo el territorio, a su antojo. De este modo, existiría una predisposición a sesgar al alza los informes con el pretexto de dar entrada al sistema a personas que, de lo contrario, deberían esperar dos o más años para recibir sus ayudas. El Estado distribuye sus recursos en función del número de enfermos que haya en cada región, un hecho que supone un incentivo para que las autonomías reconozcan enfermos en grado superior, obteniendo, de este modo, mayores recursos de la Administración General del Estado.

Català: Malgrat que des de la seva posada en marxa només han passat tres anys, l'aplicació de la Llei de Dependència segueix caracteritzant-se, entre altres aspectes, per les seves irregularitats. Entre elles, comença a cobrar força la possibilitat de pràctiques fraudulentes per part de les comunitats. Un dels punts més polèmics és l'elevat desfasament entre la població reconeguda com “gran dependent” (Grau III) i les estimacions que recull el Llibre Blanc que va servir per a dissenyar la llei. Les Diferències més reduïdes (58%) es registren a Madrid o Canàries, mentre que a Andalusia i La Rioja la bretxa és notablement superior (280%). En part, aquestes diferències poden atribuir-se al fet que les previsions realment realitzessin una estimació “a la baixa” d'aquests casos. No obstant això, són ja vàries les opinions que afirmen que les regions estan utilitzant el barem d'avaluació dels malalts, que teòricament ha de ser igual en tot el territori, segons el seu criteri. D'aquesta manera, existiria una predisposició a esbiaixar a l'alça els informes amb el pretext de donar entrada al sistema a persones que, en cas contrari, haurien d'esperar dos o més anys per a rebre les seves ajudes. L'Estat distribueix els seus recursos en funció del nombre de malalts que hagi en cada regió, un fet que suposa un incentiu perquè les autonomies reconeguin malalts en grau superior, obtenint, d'aquesta manera, majors recursos de l'Administració General de l'Estat.