La realidad ante la futura Ley de Inclusión Social / La realitat davant la futura Llei d'Inclusió Social

Castellano: La futura Ley de Inclusión Social – podría entrar en vigor a finales del 2009 - tiene como objetivo apoyar a los colectivos más desfavorecidos y aliviar, en la medida de lo posible, los problemas coyunturales / estructurales que les afectan. Para que no se repitan los problemas que han caracterizado los primeros años de la Ley de la Dependencia, se requiere contar con una planificación económica rigurosa, ajustada a la realidad y a las necesidades actuales. Este requisito resulta fundamental e ineludible para que no se produzca un desborde de demanda como el que ha acompañado al despliegue de la LAPAD. Hay que tener en cuenta que los incrementos de demanda puede experimentar un mayor aumento en función de circunstancias como el entorno de crisis económica actual y que no había estallado aún cuando la Ley de la Dependencia entró en vigor. Además, a nivel autonómico, algunas comunidades tienen más dificultades que otras debido a sus peculiares características demográficas y poblaciones que condicionan la eficacia y eficiencia de nuevos proyectos legales en materia social. Por ejemplo, en el caso de Galicia – una de las autonomías con un retraso más evidente en la aplicación de la LAPAD – no pueden obviarse factores como la dispersión poblacional o el envejecimiento acentuado que dificultan las aplicaciones y aumentan el gasto público (aunque como contrapartida esto puede constituir una fuente generadora de empleo).

Català: La futura Llei d'Inclusió Social – podria entrar en vigor a finals del 2009 - té com a objectiu donar suport als col•lectius més desfavorits i alleujar, en la mesura del possible, els problemes conjunturals / estructurals que els afecten. Per a que no es repeteixin els problemes que han caracteritzat els primers anys de la Llei de la Dependència, es requereix comptar amb una planificació econòmica rigorosa, ajustada a la realitat i a les necessitats actuals. Aquest requisit resulta fonamental i ineludible per tal que no es produeixi un desbordament de demanda com el que ha acompanyat al desplegament de la LAPAD. Cal tenir en compte que els increments de demanda poden experimentar un major augment en funció de circumstàncies com l'entorn de crisi econòmica actual i que no havia esclatat encara quan la Llei de la Dependència va entrar en vigor. A més, a nivell autonòmic, algunes comunitats tenen més dificultats que unes altres a causa de les seves peculiars característiques demogràfiques i poblacionals que condicionen l'eficàcia i eficiència de nous projectes legals en matèria social. Per exemple, en el cas de Galícia – una de les autonomies amb un retard més evident en l'aplicació de la LAPAD – no poden obviar-se factors com la dispersió poblacional o l'envelliment accentuat que dificulten les aplicacions i augmenten la despesa pública (encara que com contrapartida això pot constituir una font generadora d'ocupació).