Envejecimiento, más gasto? / Envelliment, més despesa?

Castellano: Suele argumentarse que el envejecimiento de la población y, por ende, el aumento de probabilidad de aparición de situaciones de dependencia desemboca en una mayor presión para los servicios públicos y, en consecuencia, un mayor riesgo de colapso de los mismos (sin olvidar los desencadenantes que esta situación podría conllevar). Académicos y expertos como el profesor Vicenç Navarro argumentan que la evidencia científica existente cuestiona tales supuestos. Si bien Navarro, en un artículo reciente (“Los ancianos: un problema?”) reconoce que las personas mayores consumen más servicios sanitarios que jóvenes y adultos, expone que estudios como los realizados por el Center for Studying Health Systems Change muestran que, en Estados Unidos, sólo un 10% de incremento de los gastos sanitarios se debe al mayor crecimiento de utilización de los servicios sanitarios por parte de los ancianos: el crecimiento anual del gasto sanitario en EEUU es un 8,1%, del cual sólo un 0,73% se debe al crecimiento del consumo sanitario de la población mayor de 65 años; esto apunta a que el 90% del crecimiento del gasto se debe a otros factores. Navarro afirma que el mayor problema al que se enfrentan países como España no es el incremento de la población que sea proclive a hacer uso de los servicios sino el escaso gasto público (España tiene el gasto público sanitario por habitante más bajo de la UE-15). Asimismo, añade que varios estudios han documentado que el gasto por paciente es menor a medida que la edad del paciente aumenta. De hecho, si bien la evidencia que aporta Navarro puede resultar contundente, lo cierto es que muchos otros trabajos argumentan precisamente lo contrario, sin que ello suponga decir que Navarro no tenga razón en aspectos como los del gasto público. De un modo u otro, tanto la perspectiva como las evidencias mostradas abren un interesante espacio para la reflexión.

Català: Sol argumentar-se que l'envelliment de la població i, per tant, l'augment de probabilitat d'aparició de situacions de dependència desemboca en una major pressió per als serveis públics i, en conseqüència, un major risc de col•lapse dels mateixos (sense oblidar els desencadenants que aquesta situació podria comportar). Acadèmics i experts com el professor Vicenç Navarro argumenten que l'evidència científica existent qüestiona tals supòsits. Si bé, en un article recent (“Los ancianos: un problema?”) Navarro reconeix que les persones majors consumeixen més serveis sanitaris que joves i adults, exposa que estudis com els realitzats pel Center for Studying Health Systems Change mostren que, als Estats Units, només un 10% d'increment de les despeses sanitàries es deu al major creixement en l’ús dels serveis sanitaris per part dels ancians: el creixement anual de la despesa sanitària a EEUU és un 8,1%, del qual només un 0,73% es deu al creixement del consum sanitari de la població major de 65 anys; això apunta que el 90% del creixement de la despesa es deu a altres factors. Navarro afirma que el major problema al que s'enfronten països com Espanya no és l'increment de la població que sigui procliu a fer ús dels serveis sinó l'escassa despesa pública existent (Espanya té la despesa pública sanitària per habitant més baixa de la UE-15). Així mateix, afegeix que diversos estudis han documentat que la despesa per pacient és menor a mesura que l'edat del pacient augmenta. De fet, si bé l'evidència que aporta Navarro pot resultar contundent, la veritat és que molts altres treballs argumenten precisament el contrari, sense que això suposi dir que Navarro no tingui raó en aspectes com els de la despesa pública. D'una manera o altre, tant la perspectiva com les evidències mostrades obren un interessant espai per a la reflexió.