Castellano: Al hablar de la Ley de la Dependencia, puede hacerse referencia a un esquema básico de funcionamiento pero al mismo tiempo de una gran heterogeneidad que se plasma, sobretodo, a nivel autonómico. Si bien la Administración del Estado garantiza unos mínimos básicos para todas las personas dependientes, la mayor proporción de los servicios lo deben ofrecer las comunidades autónomas, lo que genera un conjunto elevado de diferencias en su implementación: a) por las diferencias que presentan las comunidades autónomas en el grado de contingencia; b) por la discrecionalidad a la hora de aplicar la ley; c) por las posibilidades de financiación de los servicios.
Existen grandes diferencias en el grado de contingencia entre las comunidades autónomas en la medida en que se han utilizado baremos diferentes para determinarlo. Según la información estadística disponible, las comunidades autónomas con una mayor proporción de personas con algún grado de dependencia son Extremadura y Galicia, seguidas de Andalucía, Asturias, y las dos Castillas. En cambio, la comunidad que aparece con un menor grado de dependencia es Madrid. Los lugares donde se han presentado más solicitudes en relación a la población coincide con estas comunidades autónomas. Va a la cabeza Andalucía y vuelve a ser Madrid donde hay menos solicitudes en términos relativos.
La anterior disparidad comporta unos costes en la prestación de los servicios de la ley muy diferenciados entre las comunidades autónomas, lo que da lugar a un impacto de la ley muy distinto en función del territorio. Otro problema a destacar es que el número de solicitudes ha sido más alto del esperado. Ello dificulta la aplicación de la ley, ya que se producen retrasos por un exceso de demanda.
El nuevo acuerdo de financiación autonómica, que aporta nuevos recursos para la aplicación de la ley, puede paliar este último problema. Aunque no debe olvidarse que, en el ámbito de lo social, España aún tiene un gran camino por recorrer. Por ahora, los indicadores de cobertura social en España están por debajo de la media de los países de la UE-27 (en parte gracias a la perpetuación del sistema de beneficencia y caridad en el pasado). Asimismo, aún se carece de una ley estatal de servicios sociales que articule todo el sistema y falta un modelo de financiación para las entidades locales — ayuntamientos y diputaciones — que dé estabilidad presupuestaria. Por ahora, los municipios siguen aportando el 60% del presupuesto para servicios sociales básicos.
Català: En parlar de la Llei de la Dependència, pot fer-se referència a un esquema bàsic de funcionament però al mateix temps d'una gran heterogeneïtat que es manifesta, sobretot, a nivell autonòmic. Si bé l'Administració de l'Estat garanteix uns mínims bàsics per a totes les persones dependents, la major proporció dels serveis han de ser oferts per les comunitats autònomes; aquesta situació genera un conjunt elevat de diferències en la seva implementació: a) per les diferències que presenten les comunitats autònomes en el grau de contingència; b) per la discrecionalitat a l'hora d'aplicar la llei; c) per les possibilitats de finançament dels serveis.
Existeixen grans diferències en el grau de contingència entre les comunitats autònomes en la mesura que s'han utilitzat barems diferents per a determinar-lo. Segons la informació estadística disponible, les comunitats autònomes amb una major proporció de persones amb algun grau de dependència són Extremadura i Galícia, seguides d'Andalusia, Astúries, i de les dues Castelles. En canvi, la comunitat que apareix amb un menor grau de dependència és Madrid. Els llocs on s'han presentat més sol•licituds en relació a la població coincideix amb aquestes comunitats autònomes. Va al capdavant Andalusia i torna a ser Madrid on hi ha menys sol•licituds en termes relatius.
L'anterior disparitat comporta uns costos en la prestació dels serveis de la llei molt diferenciats entre les comunitats autònomes, el que dóna lloc a un impacte de la llei molt diferent en funció del territori. Un altre problema a destacar és que el nombre de sol•licituds ha estat més alt del que s’esperava. Això dificulta l'aplicació de la llei, ja que es produeixen retards per un excés de demanda.
El nou acord de finançament autonòmic, que aporta nous recursos per a l'aplicació de la llei, pot pal•liar aquest últim problema. Encara que no s’ha d'oblidar que, en l'àmbit social, Espanya encara té un gran camí per recórrer. Actualment, els indicadors de cobertura social a Espanya estan per sota de la mitjana dels països de la UE-27 (en part gràcies a la perpetuació del sistema de beneficència i caritat en el passat). Així mateix, encara manca una llei estatal de serveis socials que articuli tot el sistema i falta un model de finançament per a les entitats locals — ajuntaments i diputacions — que doni estabilitat pressupostària. Ara per ara, els municipis segueixen aportant el 60% del pressupost per a serveis socials bàsics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario