Castellano: El tercer dictamen del Observatorio de la Dependencia afirma que: a) el grado de implantación del sistema es mejor que el que se detectaba hace tres meses; b) asimismo, se desprende de él que La Ley de la Dependencia permite la prestación integrada de servicios sociales y sanitarios a las personas que necesitan ambos servicios simultáneamente; c) sin embargo hay que delimitar claramente cuáles son las responsabilidades de cada sistema, especialmente en aquellos puntos en los que esta premisa no queda clara.
Para lograr este propósito es fundamental la cooperación en todos los niveles de gestión, especialmente en el asistencial a través de mecanismos como: a) acuerdos de financiación compartida (que cada sistema asuma el coste que corresponda a sus prestaciones); b) previsión de prestaciones sanitarias en los planes de atención individual; c) e incluir la participación de enfermería de primaria en el proceso de valoración.
En este último caso, pueden localizarse algunas buenas prácticas de interés en el territorio nacional. En Andalucía, el informe de salud conforme se establece el reconocimiento del grado de dependencia lo solicitan ya las delegaciones provinciales de la Consejería para la Igualdad y Bienestar Social al Servicio Andaluz de Salud; ello simplifica el proceso al evitar que sea el dependiente quien tenga que acudir a la consulta de primaria a por el informe. En Castilla y León, el coordinador de caso garantiza que el dependiente y su familia tengan un técnico como profesional de referencia en tareas de valoración, orientación y seguimiento. Por otra parte, Castilla-La Mancha ha implantado en junio protocolos de coordinación en las cinco delegaciones provinciales de Salud y Bienestar. Baleares incluye una cláusula con los ayuntamientos para que los recursos económicos liberados para prestaciones reconocidas sean reinvertidos obligatoriamente en este fin.
Català: El tercer dictamen de l'Observatori de la Dependència afirma que: a) el grau d'implantació del sistema és millor que el qual es detectava fa tres mesos; b) així mateix, es desprèn d'ell que La Llei de la Dependència permet la prestació integrada de serveis socials i sanitaris a les persones que necessiten ambdós serveis simultàniament; c) no obstant això cal delimitar clarament quins són les responsabilitats de cada sistema, especialment en aquells punts en els quals aquesta premissa no queda clara.
Per a assolir aquest propòsit és fonamental la cooperació en tots els nivells de gestió, especialment en l'assistencial a través de mecanismes com: a) acords de finançament compartit (que cada sistema assumeixi el cost que correspongui a les seves prestacions); b) previsió de prestacions sanitàries en els plans d'atenció individual; c) i incloure la participació d'infermeria de primària en el procés de valoració.
En aquest últim cas, poden localitzar-se algunes bones pràctiques d'interès en el territori nacional. A Andalusia, l'informe de salut pel qual s’estableix el reconeixement del grau de dependència ja és sol•licitat per les delegacions provincials de la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social al Servei Andalús de Salut; això simplifica el procés en evitar que sigui el dependent qui hagi d'anar a la consulta de primària a per l'informe. A Castella-Lleó, el coordinador de cas garanteix que el dependent i la seva família tinguin un tècnic com a professional de referència en tasques de valoració, orientació i seguiment. Per altra banda, Castella-la Manxa ha implantat, al mes de juny, protocols de coordinació a les cinc delegacions provincials de Salut i Benestar. Balears inclou una clàusula amb els ajuntaments per a que els recursos econòmics alliberats per a prestacions reconegudes siguin reinvertits obligatòriament en aquesta finalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario